FONTS
http://www.escriptors.com/autors/marcalmm/pagina.php?id_sec=32
http://html.rincondelvago.com/bruixa-de-dol_maria-merce-marcal.html
http://www.slideboom.com/presentations/44180/antologia-catalana
http://www.pencatala.cat/ctdl/images/fotos/mariamerce_marcal.jpg
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQ4XbZ1kzlF6LOwrRo22vC7q15O6neJsrESuMDN89ciYYUqU4toQr9g0yQiP-PQiHBu59nlQKuD152mO2-I8seL-iYmnal0RsMSne6yGSohXB39DoRi0jkYCPNLVNQUbESmlubhDkZ1qdA/s400/portada+bruixa+de+dol.jpg
http://www.grup62infantiljuvenil.cat/docroot/grup62/includes/llibres/fitxers/7066/bruixadedol350.jpg
dijous, 28 de maig del 2009
Ejercici 5
"L'espai d'una llengua abolida"
En aquest comentari l'autora es troba que el seu llibre "Bruixa de dol" l'hi dóna per ser rebindicativa, proclamar la identitat de que es una dona i te veu, fer que la dona s'escolti, escriure el que vulgui sense que el fet de que sigui dona s'ho impedeixi i poder traduïr, també, llibres d'altres dones de l'extrenger.
"Maria Merçè Marçal, la dona tranquil·la"
Podem trobar a Maria Merçè que en la seva temàtica dins de l'obra de "Bruixa de dol" que tindrà un triangle del que sempre farà menció, aquests elements són: el "Jo" poètic, la lluna i l'ombra. Amb aquests tres elements fara poemes en els quals podrem veure com relaciona aquests elements amb els que fara referència sobre la seva por, o la passió que sent per alguna cosa.
"Maria Merçè Marçal o els camins de la llibertat"
Maria Merçè Marçal a travès dels seus poemes serveix, per al lector, de mirall. Es a dir, que el lector pot quedar-se reflectit en aquell poema i llavors reindivicar o donar-se conte del que esta passant.
"Bruixa i Fada el 1980"
En aquest paragraf la seva resposta es clara, el seu nou llibre (Bruixa de dol) aporta un veu potent que parla sobre la seva vida. Les decisions que a pres, el que creu que s'ha de reindivicar, la seva solitud. I el que persegueix en aquest llibre es que la seva veu entronqui amb la tradició literaria.
"Maria Merçè Marçal, qui sóc i perquè escric"
En aquest comentari es compara amb la serp que tenia en casa i al costat una serp, la seva àvia deia que no s'enfilés pero ella no li feia cas. La serp podriem dir que es la temptació que te per l'escriptura i les ganas d'enfilar-se podria ser els nous horitzons que pot tenir.
En aquest comentari l'autora es troba que el seu llibre "Bruixa de dol" l'hi dóna per ser rebindicativa, proclamar la identitat de que es una dona i te veu, fer que la dona s'escolti, escriure el que vulgui sense que el fet de que sigui dona s'ho impedeixi i poder traduïr, també, llibres d'altres dones de l'extrenger.
"Maria Merçè Marçal, la dona tranquil·la"
Podem trobar a Maria Merçè que en la seva temàtica dins de l'obra de "Bruixa de dol" que tindrà un triangle del que sempre farà menció, aquests elements són: el "Jo" poètic, la lluna i l'ombra. Amb aquests tres elements fara poemes en els quals podrem veure com relaciona aquests elements amb els que fara referència sobre la seva por, o la passió que sent per alguna cosa.
"Maria Merçè Marçal o els camins de la llibertat"
Maria Merçè Marçal a travès dels seus poemes serveix, per al lector, de mirall. Es a dir, que el lector pot quedar-se reflectit en aquell poema i llavors reindivicar o donar-se conte del que esta passant.
"Bruixa i Fada el 1980"
En aquest paragraf la seva resposta es clara, el seu nou llibre (Bruixa de dol) aporta un veu potent que parla sobre la seva vida. Les decisions que a pres, el que creu que s'ha de reindivicar, la seva solitud. I el que persegueix en aquest llibre es que la seva veu entronqui amb la tradició literaria.
"Maria Merçè Marçal, qui sóc i perquè escric"
En aquest comentari es compara amb la serp que tenia en casa i al costat una serp, la seva àvia deia que no s'enfilés pero ella no li feia cas. La serp podriem dir que es la temptació que te per l'escriptura i les ganas d'enfilar-se podria ser els nous horitzons que pot tenir.
Ejercici 6
Els poemes a comentar estan situats al llibre bruixa de dol de l’autora Maria Mercè Marçal.
Ella va néixer a Barcelona a l’anys 1952 i va morir al 1998. Tot i que va neixer a Barcelona la infantesa i al preadolesciencia les va viure a la Seu d’Urgell. A l’any 1977 escriu un llibre de poemes Cau de Llaunes. Maria Mercè Marçal, es va casar i va tenir una filla, encara que anys desprès es va divorciar. Era lesbiana i va lluitar els drets de les dones.
I
El tema principal d’aquesta poesia es el sentiment que té.
II
El tema d’aquesta poesia, es que l’autora es sent ella mateixa com la tristesa. Els núvols representen els homes i la lluna una dona, i en el ball que fa es amb la vida i ella va disfressada.
En questa poesia es diferencien dos estrofes d’art menor i predominen els versos de 7 síl•labes. I les figures retòriques hi ha en el vers 1, una invocació, vers2, personificacio, i una sèrie de encavallaments en els versos 3,4 y 5.
III
El tema d’aquesta poesia ens dóna a entendre que és mot trista la seva vida i que alguns dies son feliços però són molt curtes i li fa mal.
En aquesta poesia trobem dos estrofes, son d’art major algunes i la majoria son 0ctosíl•labs. Les figures retòriques son en els vers 1 hipèrbaton, en el vers 2i 3 exaltació del “jo poètic”. En el vers1 hi ha una comparació, i en el vers 3 personificació
IV
EL tema d’aquest poema pot tenir un doble senti, un pot ser el dolor personal que te dins seu ja sigui per un amor o un desamor, l’altre sentit, pot ser una manera d’obrir horitzons.
En quant a les figures literàries només hi ha una en el vers 2, un polisíndeton, són dos estrofes d’art menor.
V
El tema d’aquesta poesia ens fa donar a entendre que vol cuidar, nodrir , una relació especial que té amb una persona amb molta passió. Són 2 estrofes de 2 versos, es barregen versos de 7 i 8 síl•labes.
Les figures retòrica que hi ha es un encavallament en el vers 1 i 3.
Ella va néixer a Barcelona a l’anys 1952 i va morir al 1998. Tot i que va neixer a Barcelona la infantesa i al preadolesciencia les va viure a la Seu d’Urgell. A l’any 1977 escriu un llibre de poemes Cau de Llaunes. Maria Mercè Marçal, es va casar i va tenir una filla, encara que anys desprès es va divorciar. Era lesbiana i va lluitar els drets de les dones.
I
El tema principal d’aquesta poesia es el sentiment que té.
II
El tema d’aquesta poesia, es que l’autora es sent ella mateixa com la tristesa. Els núvols representen els homes i la lluna una dona, i en el ball que fa es amb la vida i ella va disfressada.
En questa poesia es diferencien dos estrofes d’art menor i predominen els versos de 7 síl•labes. I les figures retòriques hi ha en el vers 1, una invocació, vers2, personificacio, i una sèrie de encavallaments en els versos 3,4 y 5.
III
El tema d’aquesta poesia ens dóna a entendre que és mot trista la seva vida i que alguns dies son feliços però són molt curtes i li fa mal.
En aquesta poesia trobem dos estrofes, son d’art major algunes i la majoria son 0ctosíl•labs. Les figures retòriques son en els vers 1 hipèrbaton, en el vers 2i 3 exaltació del “jo poètic”. En el vers1 hi ha una comparació, i en el vers 3 personificació
IV
EL tema d’aquest poema pot tenir un doble senti, un pot ser el dolor personal que te dins seu ja sigui per un amor o un desamor, l’altre sentit, pot ser una manera d’obrir horitzons.
En quant a les figures literàries només hi ha una en el vers 2, un polisíndeton, són dos estrofes d’art menor.
V
El tema d’aquesta poesia ens fa donar a entendre que vol cuidar, nodrir , una relació especial que té amb una persona amb molta passió. Són 2 estrofes de 2 versos, es barregen versos de 7 i 8 síl•labes.
Les figures retòrica que hi ha es un encavallament en el vers 1 i 3.
dimecres, 27 de maig del 2009
Antologia de poesies de Bruixa de dol
Aclarim que entenem per tema, d'entre les diverses postures que poden trobar per definir aquest concepte, en aquest poema, com una representació d'una entitat abstracta i universal més que com un motiu o conjunt de motius que constitueixen els elements concrets sobre els quals es sustenta el significat global del poema.
Com a tema del poema podríem parlar d'una dialèctica entre l'amor i el desamor, en conflicte permanent per la progressiva afirmació de la reivindicació d'un espai propi i independent per a realitzar-se plenament com a dona i com ésser humà.
Des d'una altra perspectiva podríem parlar d'una temàtica universal de la crisi de la parella, de la fi de l'amor potser a causa de les seues reivindicacions com a dona, del seu canvi d'actitud en la parella, d'esdevenir una dona que es rebel·la al nucli de la parella i de la societat. Aquest canvi d'actitud desemboca en la crisi, potser en la fi de l'amor.
La primera part conté:
* Divissa,
* Foc de Pales en cinc composicions
* Tombant (12)
* Foguera Joana(9)
* Bruixa de Dol(13)
La major part d'aquests poemes contenen versos d'art menor i rima asonant, els de Bruixa de dol son sonets
SEGONA PART:
Consta d'un sonet i de vuit composicions
1. Avui les fades i les llunes s'estimen(1)
2. Els nuvols porten confetti sota les butxaques(8)
3. Sense llops ni destrals(6)
4. 8 de març(1)
Com a tema del poema podríem parlar d'una dialèctica entre l'amor i el desamor, en conflicte permanent per la progressiva afirmació de la reivindicació d'un espai propi i independent per a realitzar-se plenament com a dona i com ésser humà.
Des d'una altra perspectiva podríem parlar d'una temàtica universal de la crisi de la parella, de la fi de l'amor potser a causa de les seues reivindicacions com a dona, del seu canvi d'actitud en la parella, d'esdevenir una dona que es rebel·la al nucli de la parella i de la societat. Aquest canvi d'actitud desemboca en la crisi, potser en la fi de l'amor.
La primera part conté:
* Divissa,
* Foc de Pales en cinc composicions
* Tombant (12)
* Foguera Joana(9)
* Bruixa de Dol(13)
La major part d'aquests poemes contenen versos d'art menor i rima asonant, els de Bruixa de dol son sonets
SEGONA PART:
Consta d'un sonet i de vuit composicions
1. Avui les fades i les llunes s'estimen(1)
2. Els nuvols porten confetti sota les butxaques(8)
3. Sense llops ni destrals(6)
4. 8 de març(1)
dilluns, 25 de maig del 2009
Comentari de Text
Maria mercè Marçal va néixer a Barcelona a l’any 1952, va pasar a d’infància i la preadolescència a la seu d’Urgell, va estudiar Batxillerat a Lleida i desprès filologia clàssica a Barcelona.
Va casar-se cuan tenia 19 anys i el matrimoni va durar 4 anys. Va ser professora.
Va tenir una filla, Maria Mercè Marçal, va lluitar sempre per que i hagués igualtat entre homes i dones, era homosexual. Va morir al 1998.
Al 1977, va escriure Bruixa de dol, es un conjunt de poesies, és una obra amb una dinàmica progressiva que va des de un jo més íntim a un nosaltres col•lectiu, les dones (fades i bruixes ).
Aquest poema, és el poema numero VI, de l’aparta de Tombant.
El poema tracta de una noia que només néixer, li foraden les orelles, i li fiquen arracades, d’alguna manera crítica que pel fet de ser dona, no te per que posar-se arracades.
El poema està composat per 1 estrofa, que conte tres versos, aquests versos, son blancs i lliures, ja que no tenen ni rima ni segueixen cap tipus d’estructura.
En quan als recursos literaris, no ni ha cap
Va casar-se cuan tenia 19 anys i el matrimoni va durar 4 anys. Va ser professora.
Va tenir una filla, Maria Mercè Marçal, va lluitar sempre per que i hagués igualtat entre homes i dones, era homosexual. Va morir al 1998.
Al 1977, va escriure Bruixa de dol, es un conjunt de poesies, és una obra amb una dinàmica progressiva que va des de un jo més íntim a un nosaltres col•lectiu, les dones (fades i bruixes ).
Aquest poema, és el poema numero VI, de l’aparta de Tombant.
El poema tracta de una noia que només néixer, li foraden les orelles, i li fiquen arracades, d’alguna manera crítica que pel fet de ser dona, no te per que posar-se arracades.
El poema està composat per 1 estrofa, que conte tres versos, aquests versos, son blancs i lliures, ja que no tenen ni rima ni segueixen cap tipus d’estructura.
En quan als recursos literaris, no ni ha cap
dijous, 21 de maig del 2009
Característiques de l'obra: Bruixa de Dol
L'obra té bàsicament dues parts, la primera és més extensa que la segona, aquesta ultima, en canvi, és més reduïda, encara que les dues comparteixen el mateix esquema formal; La presència,en primer lloc, dels poemes amb les formes mètriques i estròfiques que podríem dir més fàcils, més populars i, després, el bloc dels sonets que són una fita assolida per Maria Mercè Marçal i que, com ella mateixa diu, ja no se'ls val poder treure de sobre.La primera part del llibre comença amb la Divisa i té Foc de Pales amb cinc posicions, Tombant amb dotze, Foguera joana amb nou i Bruixa de dol amb tretze. La major part dels poemes són amb versos d'art menor i rima assonant, alguns amb tornada i de ressonàncies populars, menys els tretze sonets de Bruixa de dol que són de construcció clàssica amb decasíl·labs.Els temes semblen seguir una cronologia que comença amb records d'infantesa i de la primera fase amorosa i que continua amb el període de la desfeta de la relació i aniria del solstici d'hivern, el vint-i-u de desembre, a l'estiu per Sant Joan.
En els poemes d'aquesta obra, predominen els temes: Amor, solitud, Reivindicació de la dona i maternitat.
dimarts, 19 de maig del 2009
Característiques de l'obra de Maria Mercè Marçal
Aquí podem veure les obres més destacades, així com les característiques d'aquestes obres i d'altres de Maria Mercè Marçal:
Ella el que intentava fer a la seva obra era trobar una veu pròpia, basada en la tradició literària catalana de les fades i les bruixes.
La feliçitat, fugaç instantanea efímera de la relació amorosa en el nostre context social.
L'antagonisme complex i amvibalent entre homes i dones.
Intenta expressar l'experiència quotidiana de les dones de manera individual i col.lectiva, posant èmfasi, donant importància a la seva sol·litud, també expressa solidaritat a les dones.
OBRES MÉS IMPORTANTS.
(1977): Cau de llunes. Barcelona, Proa.
(1979): Bruixa de dol. Barcelona, Llibres del Mall.
(1982): Sal oberta. Barcelona, Llibres del Mall.
(1982): Terra de mai. València, Edicions El Cingle.
(1985): La germana, l´estrangera. Barcelona, Llibres del Mall.
(1989): Llengua abolida (1973-1988). València, Tres i Quatre.
(1997): Desglaç. Barcelona, Edicions 62.
(2000): Raó del cos. Barcelona, Edicions 62 / Empúries.
(2001): Contraban de llum. Antologia poètica, selección y prólogo: Lluïsa Julià. Barcelona, Proa
(2001). Raó del cos. Al cuidado de Lluïsa Julià. Barcelona: Edicions 62 / Empúries.
Ella el que intentava fer a la seva obra era trobar una veu pròpia, basada en la tradició literària catalana de les fades i les bruixes.
La feliçitat, fugaç instantanea efímera de la relació amorosa en el nostre context social.
L'antagonisme complex i amvibalent entre homes i dones.
Intenta expressar l'experiència quotidiana de les dones de manera individual i col.lectiva, posant èmfasi, donant importància a la seva sol·litud, també expressa solidaritat a les dones.
OBRES MÉS IMPORTANTS.
(1977): Cau de llunes. Barcelona, Proa.
(1979): Bruixa de dol. Barcelona, Llibres del Mall.
(1982): Sal oberta. Barcelona, Llibres del Mall.
(1982): Terra de mai. València, Edicions El Cingle.
(1985): La germana, l´estrangera. Barcelona, Llibres del Mall.
(1989): Llengua abolida (1973-1988). València, Tres i Quatre.
(1997): Desglaç. Barcelona, Edicions 62.
(2000): Raó del cos. Barcelona, Edicions 62 / Empúries.
(2001): Contraban de llum. Antologia poètica, selección y prólogo: Lluïsa Julià. Barcelona, Proa
(2001). Raó del cos. Al cuidado de Lluïsa Julià. Barcelona: Edicions 62 / Empúries.
dimarts, 5 de maig del 2009
Poesia Sol i de dol
J.V. FOIX (Sarrià, 28 de gener de 1893 - 29 de gener de 1987)
Sol i de dol: sonet I
Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m'aturen astuts.
I dic: On só? Per quina terra vella,
--Per quin cel mort--, o pasturatges muts,
Deleges foll? ¿Vers quina meravella
D'astre ignorat m'adreç passos retuts?
Sol, sóc etern. M'és present el paisatge
De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany
O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure'm tot. O del diable engany.
Cançó infantil
Plou i fa sol
les bruixes es pentinen;
plou i fa sol;
les bruixes porten dol.
Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen;
plou i fa sol,
les bruixes fan un ou.
Sol i de dol: sonet I
Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m'aturen astuts.
I dic: On só? Per quina terra vella,
--Per quin cel mort--, o pasturatges muts,
Deleges foll? ¿Vers quina meravella
D'astre ignorat m'adreç passos retuts?
Sol, sóc etern. M'és present el paisatge
De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany
O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure'm tot. O del diable engany.
Cançó infantil
Plou i fa sol
les bruixes es pentinen;
plou i fa sol;
les bruixes porten dol.
Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen;
plou i fa sol,
les bruixes fan un ou.
Maria Mercè Marçal
Presentació en Power Point de la Biografia de Maria Mercè Marçal.
Maria Mercè Marçal
View more presentations from daiiias.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
