5 En acabar l'obra, Caïm es converteix en l'iniciador d'un món nou. Expliqueu els criteris i els elements en què es basarà aquest món que Caïm vol crear amb Nara.
6 Creieu que els personatges femenins responen a tòpics sexistes? Posa'n exemples.
Si, a que en tot el procés de l'obre els ùnics que fan coses importants són els homes, mentre que les dones tenen un paper secundari.
dilluns, 16 de febrer del 2009
diumenge, 15 de febrer del 2009
Prometeu
Prometeu era fill de Jápeto i la oceánide Àsia o de la també oceánide Clímene. Era germà de Atlas, Epimeteo i Menecio, als quals superava en astúcia i enganys. No tenia por algun als déus, i ridiculizó a Zeus i la seva poca perspicàcia. No obstant això, Èsquil afirmava en la seva Prometeu encadenat que era fill de Gea o Temis. Segons una versió minoritària, el gegant Eurimedonte va violar a Hera quan aquesta era una nena i va engendrar a Prometeu, el que va causar la fúria de Zeus. Prometeu va anar un gran benefactor de la humanitat. Urdió un primer engany contra Zeus al realitzar el sacrifici d'un gran bou que va dividir a continuació en dues parts: en una d'elles va posar la pell, la carn i les vísceres, que va ocultar en el ventre del bou i en l'altra va posar els ossos però els va cobrir d'apetitosa grassa. Va deixar llavors triar a Zeus la part que menjarien els déus. Zeus va triar la capa de greix i es va omplir de còlera quan va veure que en realitat havia escollit els ossos. Des de llavors els homes cremen en els sacrificis els ossos per a oferir-los als déus però la carn la hi mengen. Indignat per aquest engany, Zeus va privar als homes del foc. Prometeu va decidir robar-lo així que va grimpar la forest Olimp i ho va agafar del carro de Helios (en la mitologia posterior, Apol·lo) o de la forja de Hefesto i ho va aconseguir retornar als homes en la tija d'una cañaheja, que crema lentament i resulta molt apropiat per a aquesta fi. D'aquesta forma la humanitat va poder escalfar-se.
En altres versions (notablement, el Protágoras de Plató), Prometeu robava les arts de Hefesto i Atenea, duent-se també el foc perquè sense ell no servien per res, i proporcionant d'aquesta forma a l'home els mitjans amb els quals guanyar-se la vida. Per a venjar-se per aquesta segona ofensa, Zeus va ordenar a Hefesto que fes una dona d'argila cridada Pandora. Zeus li va infondre vida i la va enviar per mitjà d'Hermes a Epimeteo, el germà de Prometeu, al costat del gerro que contenia totes les desgràcies (plagues, dolor, pobresa, crim, etcètera) amb les quals Zeus volia castigar a la humanitat. Epimeteo es va casar amb ella a pesar dels advertiments del seu germà perquè no acceptés cap regal dels déus. Pandora acabaria obrint l'àmfora. Després de venjar-se així de la humanitat, Zeus es va venjar també de Prometeu i va fer que li duguessin al Caucas, on va ser encadenat per Hefesto amb l'ajuda de Bía i Cratos. Zeus va enviar un àguila (filla dels monstres Tifó i Equidna) perquè es mengés el fetge de Prometeu. Sent aquest immortal, el seu fetge tornava a créixer-li cada dia, i l'àguila tornava a menjar-se'l cada nit. Aquest càstig havia de durar per a sempre, però Hèracles va passar pel lloc de captivitat de Prometeu de camí al jardí de les Hespérides i li va alliberar disparant una fletxa a l'àguila. Aquesta vegada no li va importar a Zeus que Prometeu evités de nou el seu càstig, al proporcionar l'alliberament més glòria a Hèracles, que era fill de Zeus. Prometeu va anar així alliberat, encara que havia de dur amb ell un anell unit a un tros de la roca a la qual va ser encadenat.
Agraït, Prometeu va revelar a Hèracles la manera d'obtenir les pomes de les Hespérides. No obstant això, en altra versió Prometeu va ser alliberat per Hefesto després de revelar a Zeus la destinació que si tenia un fill amb la nereida Tetis, aquest fill arribaria a ser més poderós que ell. Per això Zeus va evitar tenir a Tetis menjo consorte.
En altres versions, Prometeu va anar el creador dels homes, modelant-los amb fang.
ES pot comparar Caim amb protomeu ja que els dos tenen una ideologia similar, en els dos casos els diferents personatges, repten d'alguna manera a èsser superior.
dijous, 12 de febrer del 2009
Joan Oliver
1.Allò que tal vegada s'esdevingué respon al gènere teatral de comèdia. Però, ¿què és una comèdia? Busca "comèdia" a es.wikipedia.org i resumeix-ne el contingut. ¿Trobes que podem aplicar la definició de comèdia a Allò que tal vegada s'esdevingué? Justifica la resposta.
La comèdia és un dels gèneres clàssics del teatre i d'allà s'ha estès a altres arts com el cinema. Es caracteritza per mantenir un to optimista, amb un final feliç i sovint per tenir elements d'humor o d'ironia. A vegades es construeix una comèdia com a paròdia d'una altra obra.
Sovint els personatges, de la comèdia es veuen enfrontats a les dificultats de la vida quotidiana, moguts pels seus propis defectes cap a desenllaços feliços on es fa escarni de la debilitat humana. La comèdia s'origina al món grec, però es va desenvolupant durant l'edat mitjana (molt poc) i sobretot durant l'Edat Moderna, fins a arribar als nostres dies. Com en altres gèneres dramàtics, a la comèdia l'acció dramàtica la determina el personatge protagonista; per aquest motiu no és estrany trobar personatges amb to tràgic en drames còmics, sempre que aquests siguin, per dir-ho d'alguna manera, personatges secundaris. Lope de Vega va ser l'escriptor espanyol més representatiu de la comèdia en el segle d'or La comèdia és, juntament amb la tragèdia, una de les formes clàssiques del drama grec, i un dels tres gèneres dramàtics cridats realistes. Crec que no es pot aplicar en aquesta obre ja que no te final feliç.
2.Descriu els trets físics i de caràcter dels personatges: Adam i Eva, Caïm i Abel, el Querub, Nara i Jahvè.
Adam: És molt gandùl i molt conformista. És jove i es veu vell
Eva: Conformista, encara que fa mes coses que en Adam
Abel: És bonic pero la vegada es molt feble, fa tot el que li manen.
Caïm: És el persontage més diferent de tota ja que es inconformista, fort, no respecta l'autoritat i lluita per aconseguir el que vol.
Querub: És un angel, que va tenir un passat fosc.
Nara: És la noia per la cual els homes es barallen .
Jahvè: És deu.
3Comenta, posant com sempre exemples, quines actituds davant la vida representen els personatges d'Adam, Caïm i Abel.
Adam: Va ser el primer humà creat per Deu, el que l'hi va posar el noms als animals.
Caïm: És despres d'Adam i Eva, l'unic supervivent, i juntament amb Nara tindran que formar un nou mon.
Abel: no representa res, ja que va morir avans de tenir descendecia.
4.Elaboreu un resum de l'obra tot dividint-la en tres parts: plantejament, nus i desenllaç.
EL plantegament de la obra és senzill ja que només ens explica com són els personatges i quines on les seves expiracions.
Durant el nus, és veu qui es el protagonnista principal, Caïm, i que es una persona que no es comforma amb res.
I en el deselllaç es veu com Caïm aconsegueix a Nara i mata al seu germa.
5.En acabar l'obra, Caïm es converteix en l'iniciador d'un món nou. Expliqueu els criteris i els elements en què es basarà aquest món que Caïm vol crear amb Nara.
-Que els homes tindran que guanyar el pa amb el suo de la seva front.
- Que les dones pariran amb dolor.
La comèdia és un dels gèneres clàssics del teatre i d'allà s'ha estès a altres arts com el cinema. Es caracteritza per mantenir un to optimista, amb un final feliç i sovint per tenir elements d'humor o d'ironia. A vegades es construeix una comèdia com a paròdia d'una altra obra.
Sovint els personatges, de la comèdia es veuen enfrontats a les dificultats de la vida quotidiana, moguts pels seus propis defectes cap a desenllaços feliços on es fa escarni de la debilitat humana. La comèdia s'origina al món grec, però es va desenvolupant durant l'edat mitjana (molt poc) i sobretot durant l'Edat Moderna, fins a arribar als nostres dies. Com en altres gèneres dramàtics, a la comèdia l'acció dramàtica la determina el personatge protagonista; per aquest motiu no és estrany trobar personatges amb to tràgic en drames còmics, sempre que aquests siguin, per dir-ho d'alguna manera, personatges secundaris. Lope de Vega va ser l'escriptor espanyol més representatiu de la comèdia en el segle d'or La comèdia és, juntament amb la tragèdia, una de les formes clàssiques del drama grec, i un dels tres gèneres dramàtics cridats realistes. Crec que no es pot aplicar en aquesta obre ja que no te final feliç.
2.Descriu els trets físics i de caràcter dels personatges: Adam i Eva, Caïm i Abel, el Querub, Nara i Jahvè.
Adam: És molt gandùl i molt conformista. És jove i es veu vell
Eva: Conformista, encara que fa mes coses que en Adam
Abel: És bonic pero la vegada es molt feble, fa tot el que li manen.
Caïm: És el persontage més diferent de tota ja que es inconformista, fort, no respecta l'autoritat i lluita per aconseguir el que vol.
Querub: És un angel, que va tenir un passat fosc.
Nara: És la noia per la cual els homes es barallen .
Jahvè: És deu.
3Comenta, posant com sempre exemples, quines actituds davant la vida representen els personatges d'Adam, Caïm i Abel.
Adam: Va ser el primer humà creat per Deu, el que l'hi va posar el noms als animals.
Caïm: És despres d'Adam i Eva, l'unic supervivent, i juntament amb Nara tindran que formar un nou mon.
Abel: no representa res, ja que va morir avans de tenir descendecia.
4.Elaboreu un resum de l'obra tot dividint-la en tres parts: plantejament, nus i desenllaç.
EL plantegament de la obra és senzill ja que només ens explica com són els personatges i quines on les seves expiracions.
Durant el nus, és veu qui es el protagonnista principal, Caïm, i que es una persona que no es comforma amb res.
I en el deselllaç es veu com Caïm aconsegueix a Nara i mata al seu germa.
5.En acabar l'obra, Caïm es converteix en l'iniciador d'un món nou. Expliqueu els criteris i els elements en què es basarà aquest món que Caïm vol crear amb Nara.
-Que els homes tindran que guanyar el pa amb el suo de la seva front.
- Que les dones pariran amb dolor.
dilluns, 9 de febrer del 2009
Joan Oliver
Francesc Trabal i Benessat
(Sabadell, 1898 – Santiago de Xile, 1957) va ser un novel·lista, contista i periodista català.
Des de molt jove va treballar per a diferents revistes i periòdics, sobretot per al Diari de Sabadell, del que n'esdevindria director i on signava Senyor Banyeta.
Va participar d’una manera molt activa en la vida cultural de la seva ciutat. Hi va fundar l'editorial La Mirada i junt amb Joan Oliver (Pere Quart) i Armand Obiols el Grup de Sabadell.
Durant la guerra civil esdevingué membre de l’Agrupació d’Escriptors Catalans i secretari de la Institució de les Lletres Catalanes.
A l'any 1939 hagué d'anar a l'exili a França, des de on es traslladà a Xile quan esclatà la Segona Guerra Mundial. Va morir a Santiago de Xile a l'any 1957.
Armand Obiols, pseudònim de Joan Prat i Esteve
Armand Obiols, pseudònim de Joan Prat i Esteve (Sabadell, 1904 - Viena, 1971) va ser un escriptor, periodista i crític literari català.
Autodidacta i d'obra escassa i poc coneguda, fou un dels principals integrants, conjuntament amb Joan Oliver (Pere Quart) i Francesc Trabal, de l'anomenat Grup de Sabadell, fundat l'any 1923. Col·laborà en el buc insígnia del grup, l'editorial La Mirada. Mostrà en tot moment un marcat rebuig per la burgesia de la seva ciutat. Fou durant el 1938 redactor en cap de la Revista de Catalunya.
El 1939, l'any que s'exilia a França un cop acabada la guerra civil espanyola, comença una intensa i complicada relació amb Mercè Rodoreda, que durarà fins a la mort d'Obiols. Els seus consells literaris i el seu profund coneixement de la literatura catalana seran enormement valuosos per la creació narrativa de Rodoreda.
El 1951 entra a treballar a la UNESCO, de traductor a Ginebra. Uns anys més tard s'instal·la a Viena on exerceix d’assessor cultural també per a la mateixa institució. Durant la darrera etapa de la seva vida, Obiols viu distanciat de Rodoreda, que reparteix el seu temps entre Ginebra, París i Barcelona. Malgrat la separació física, mantenen una intensa relació epistolar. El 1971, a Viena, mor sobtadament a l'Hospital de la Universitat. Pòstumament, el 1973, el seu amic Pere Quart aplega en Poemes la seva escassa producció poètica i escriu per a l'ocasió una notícia biogràfica d'Obiols.
(Sabadell, 1898 – Santiago de Xile, 1957) va ser un novel·lista, contista i periodista català.
Des de molt jove va treballar per a diferents revistes i periòdics, sobretot per al Diari de Sabadell, del que n'esdevindria director i on signava Senyor Banyeta.
Va participar d’una manera molt activa en la vida cultural de la seva ciutat. Hi va fundar l'editorial La Mirada i junt amb Joan Oliver (Pere Quart) i Armand Obiols el Grup de Sabadell.
Durant la guerra civil esdevingué membre de l’Agrupació d’Escriptors Catalans i secretari de la Institució de les Lletres Catalanes.
A l'any 1939 hagué d'anar a l'exili a França, des de on es traslladà a Xile quan esclatà la Segona Guerra Mundial. Va morir a Santiago de Xile a l'any 1957.
Armand Obiols, pseudònim de Joan Prat i Esteve
Armand Obiols, pseudònim de Joan Prat i Esteve (Sabadell, 1904 - Viena, 1971) va ser un escriptor, periodista i crític literari català.
Autodidacta i d'obra escassa i poc coneguda, fou un dels principals integrants, conjuntament amb Joan Oliver (Pere Quart) i Francesc Trabal, de l'anomenat Grup de Sabadell, fundat l'any 1923. Col·laborà en el buc insígnia del grup, l'editorial La Mirada. Mostrà en tot moment un marcat rebuig per la burgesia de la seva ciutat. Fou durant el 1938 redactor en cap de la Revista de Catalunya.
El 1939, l'any que s'exilia a França un cop acabada la guerra civil espanyola, comença una intensa i complicada relació amb Mercè Rodoreda, que durarà fins a la mort d'Obiols. Els seus consells literaris i el seu profund coneixement de la literatura catalana seran enormement valuosos per la creació narrativa de Rodoreda.
El 1951 entra a treballar a la UNESCO, de traductor a Ginebra. Uns anys més tard s'instal·la a Viena on exerceix d’assessor cultural també per a la mateixa institució. Durant la darrera etapa de la seva vida, Obiols viu distanciat de Rodoreda, que reparteix el seu temps entre Ginebra, París i Barcelona. Malgrat la separació física, mantenen una intensa relació epistolar. El 1971, a Viena, mor sobtadament a l'Hospital de la Universitat. Pòstumament, el 1973, el seu amic Pere Quart aplega en Poemes la seva escassa producció poètica i escriu per a l'ocasió una notícia biogràfica d'Obiols.
diumenge, 8 de febrer del 2009
JOAN OLIVER
1. Amb quin sobrenom es coneix Joan Oliver com a autor de poesia?
A part del seu nom real, també utilitzaba el pseudònim de Pere Quart
ya el seu segon nom era Pere y era el nùmeor 4 dels seus germans.
2. En quin any va néixer?
El 29 de novembre del 1899.
3. Joan Oliver provenia d'una família pobra o acomodada?
Els seus pares eren industrials del textil, llavors tenien bastants diners, fet que va fer que Joan Oliver pertanyes a una familia acomodada.
4. On va començar a publicar?
En un diari de Sabadell, juntament amb altres joves escriptors.
5. On va haver-se d'exiliar quan va acabar la guerra civil espanyola?
Primer s'en va anar a França, i després va marxar a Xile.
6. Com solen ser els personatges de les seves obres teatrals?
Els persontages de la seva obra son burgesos i expresen els problemes que tenen.
7. Oliver projecta la seva visió humorística i sarcàstica sobre...quina classe social?
Sobre la burgesia, encara que la seva familia pertanyes a aquesta clase ell, la criticaba.
8. Com es caracteritza el llenguatge literari de Joan Oliver?
Fa un llenguatge creat per que tothom ho pugui entendre, siguin de la clase que fossin. En les seves composicions utilitza els versos lliures, no rimen.
A part del seu nom real, també utilitzaba el pseudònim de Pere Quart
ya el seu segon nom era Pere y era el nùmeor 4 dels seus germans.
2. En quin any va néixer?
El 29 de novembre del 1899.
3. Joan Oliver provenia d'una família pobra o acomodada?
Els seus pares eren industrials del textil, llavors tenien bastants diners, fet que va fer que Joan Oliver pertanyes a una familia acomodada.
4. On va començar a publicar?
En un diari de Sabadell, juntament amb altres joves escriptors.
5. On va haver-se d'exiliar quan va acabar la guerra civil espanyola?
Primer s'en va anar a França, i després va marxar a Xile.
6. Com solen ser els personatges de les seves obres teatrals?
Els persontages de la seva obra son burgesos i expresen els problemes que tenen.
7. Oliver projecta la seva visió humorística i sarcàstica sobre...quina classe social?
Sobre la burgesia, encara que la seva familia pertanyes a aquesta clase ell, la criticaba.
8. Com es caracteritza el llenguatge literari de Joan Oliver?
Fa un llenguatge creat per que tothom ho pugui entendre, siguin de la clase que fossin. En les seves composicions utilitza els versos lliures, no rimen.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
