Prometeu

Prometeu era fill de Jápeto i la oceánide Àsia o de la també oceánide Clímene. Era germà de Atlas, Epimeteo i Menecio, als quals superava en astúcia i enganys. No tenia por algun als déus, i ridiculizó a Zeus i la seva poca perspicàcia. No obstant això, Èsquil afirmava en la seva Prometeu encadenat que era fill de Gea o Temis. Segons una versió minoritària, el gegant Eurimedonte va violar a Hera quan aquesta era una nena i va engendrar a Prometeu, el que va causar la fúria de Zeus. Prometeu va anar un gran benefactor de la humanitat. Urdió un primer engany contra Zeus al realitzar el sacrifici d'un gran bou que va dividir a continuació en dues parts: en una d'elles va posar la pell, la carn i les vísceres, que va ocultar en el ventre del bou i en l'altra va posar els ossos però els va cobrir d'apetitosa grassa. Va deixar llavors triar a Zeus la part que menjarien els déus. Zeus va triar la capa de greix i es va omplir de còlera quan va veure que en realitat havia escollit els ossos. Des de llavors els homes cremen en els sacrificis els ossos per a oferir-los als déus però la carn la hi mengen. Indignat per aquest engany, Zeus va privar als homes del foc. Prometeu va decidir robar-lo així que va grimpar la forest Olimp i ho va agafar del carro de Helios (en la mitologia posterior, Apol·lo) o de la forja de Hefesto i ho va aconseguir retornar als homes en la tija d'una cañaheja, que crema lentament i resulta molt apropiat per a aquesta fi. D'aquesta forma la humanitat va poder escalfar-se.
En altres versions (notablement, el Protágoras de Plató), Prometeu robava les arts de Hefesto i Atenea, duent-se també el foc perquè sense ell no servien per res, i proporcionant d'aquesta forma a l'home els mitjans amb els quals guanyar-se la vida. Per a venjar-se per aquesta segona ofensa, Zeus va ordenar a Hefesto que fes una dona d'argila cridada Pandora. Zeus li va infondre vida i la va enviar per mitjà d'Hermes a Epimeteo, el germà de Prometeu, al costat del gerro que contenia totes les desgràcies (plagues, dolor, pobresa, crim, etcètera) amb les quals Zeus volia castigar a la humanitat. Epimeteo es va casar amb ella a pesar dels advertiments del seu germà perquè no acceptés cap regal dels déus. Pandora acabaria obrint l'àmfora. Després de venjar-se així de la humanitat, Zeus es va venjar també de Prometeu i va fer que li duguessin al Caucas, on va ser encadenat per Hefesto amb l'ajuda de Bía i Cratos. Zeus va enviar un àguila (filla dels monstres Tifó i Equidna) perquè es mengés el fetge de Prometeu. Sent aquest immortal, el seu fetge tornava a créixer-li cada dia, i l'àguila tornava a menjar-se'l cada nit. Aquest càstig havia de durar per a sempre, però Hèracles va passar pel lloc de captivitat de Prometeu de camí al jardí de les Hespérides i li va alliberar disparant una fletxa a l'àguila. Aquesta vegada no li va importar a Zeus que Prometeu evités de nou el seu càstig, al proporcionar l'alliberament més glòria a Hèracles, que era fill de Zeus. Prometeu va anar així alliberat, encara que havia de dur amb ell un anell unit a un tros de la roca a la qual va ser encadenat.
Agraït, Prometeu va revelar a Hèracles la manera d'obtenir les pomes de les Hespérides. No obstant això, en altra versió Prometeu va ser alliberat per Hefesto després de revelar a Zeus la destinació que si tenia un fill amb la nereida Tetis, aquest fill arribaria a ser més poderós que ell. Per això Zeus va evitar tenir a Tetis menjo consorte.

En altres versions, Prometeu va anar el creador dels homes, modelant-los amb fang.


ES pot comparar Caim amb protomeu ja que els dos tenen una ideologia similar, en els dos casos els diferents personatges, repten d'alguna manera a èsser superior.