És així, si us plau, LA NIT (1956)

És així, si us plau, LA NIT (1956)
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—La Mort.
La Mort ve descalça:
quan se'n va duu socs
que van fent
cloc... cloc... cloc... cloc...
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—¿Qui és?
...cloc... cloc... cloc... cloc...
Aquesta poesia es de Vicent Andrés i Estellés, esta obra dins la nit publucada a l'any 1956, va dedicada a la seva filla, encara que de petit havia tingut mes experiencies amb la mort ya que el seu avi va morir d'un tret.
En aquest text trobem diversos recursos literaris, per exemple la personificacion de la mort durant tot el text, tambe interrogació retorica en el veros 9, 11,13,15,17,18, a part d'això trobem antítesis en el versos 4 i5 ja que diu que ve i que s'en va, i descalsa amb duu socs. També trobem encavellament en el vers 5 i 6, paral·lisme en la mojoria del versos, pleonasme i anàfora

Canço de bressol

Cançó de bressol, LA NIT (1956)
Jo tinc una Mort petita,
meua i ben meua només.
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.
Jo tinc una Mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no necessite res.
Jo tinc una Mort petita,
i és, d'allò meu, el més meu.
Molt més meua que la vida,
amb mi va i amb mi se'n ve
.És la meua ama, i és l'ama
del corral i del carrer
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.
Vicent Andrés Estellés (1924-1993) va neixen a València. Aquesta poema pertany a La nit (1956), la va escriure per que la seva filla morir al poc d'haver nascut.
Es un romanç, de 7 sìl·labes amb rima assonant en -e.
En el primer vers el veu la parula mort, que simbolitza a la seva filla. Al segons vers hi ha una repetició de la paraula meua en el V10 i 13 també hi ha repetició de les paraules meu i ama respectivament.
El fer aquesta poesia ell intenot no oblidar a la seva filla, ya que la seva perdida el va afectar.

Vicent Andrés i Estellés

Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924, a Burjassot, a la comarca de l'Horta de València. Ell sovint introduia al seu pare i a la seva germana, Carme, als seus poemes. Quan ell tenia un any el seu avi va ser assesinat pel seu germanastre.
La vocació literària es va desvetllat molt aviat en Vicent, però no en la poesia sinò pel teatre. Quan tenia 12 anys va esclatar la guerra civil, i ja havia escrit algunes peces teatrals. La seva familia no es va exiliar, però va tenir que cremar alguns llibres. Un cop acabada la guerra va treballar de forner, mecanògraf i d'ordenança.
El 1942 va publicar el seu primer article. A madird va publicar poesies que eren la traducció castellana de poemes que havia escrit en català. A l'any 1945 es va fer soldat a Navarra i va escriure poesia en català .
Al'any 1948 va començar a treballar com a periodista a "Las Provincies"publicació de la qual va arribar a ser el redactor. Un cop instal·lat a València escriu poemes en català.
Al 1955 es va casar amb Isabel Llorente, deu mesos després va tenir una filla que va morir als cuatre mesos. La mort de la nena els va aclaparar i va dur al pueta a escriure la Nit (1956).