És així, si us plau, LA NIT (1956)

És així, si us plau, LA NIT (1956)
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—La Mort.
La Mort ve descalça:
quan se'n va duu socs
que van fent
cloc... cloc... cloc... cloc...
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—¿Qui és?
...cloc... cloc... cloc... cloc...
Aquesta poesia es de Vicent Andrés i Estellés, esta obra dins la nit publucada a l'any 1956, va dedicada a la seva filla, encara que de petit havia tingut mes experiencies amb la mort ya que el seu avi va morir d'un tret.
En aquest text trobem diversos recursos literaris, per exemple la personificacion de la mort durant tot el text, tambe interrogació retorica en el veros 9, 11,13,15,17,18, a part d'això trobem antítesis en el versos 4 i5 ja que diu que ve i que s'en va, i descalsa amb duu socs. També trobem encavellament en el vers 5 i 6, paral·lisme en la mojoria del versos, pleonasme i anàfora