Canço de bressol

Cançó de bressol, LA NIT (1956)
Jo tinc una Mort petita,
meua i ben meua només.
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.
Jo tinc una Mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no necessite res.
Jo tinc una Mort petita,
i és, d'allò meu, el més meu.
Molt més meua que la vida,
amb mi va i amb mi se'n ve
.És la meua ama, i és l'ama
del corral i del carrer
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.
Vicent Andrés Estellés (1924-1993) va neixen a València. Aquesta poema pertany a La nit (1956), la va escriure per que la seva filla morir al poc d'haver nascut.
Es un romanç, de 7 sìl·labes amb rima assonant en -e.
En el primer vers el veu la parula mort, que simbolitza a la seva filla. Al segons vers hi ha una repetició de la paraula meua en el V10 i 13 també hi ha repetició de les paraules meu i ama respectivament.
El fer aquesta poesia ell intenot no oblidar a la seva filla, ya que la seva perdida el va afectar.