És així, si us plau, LA NIT (1956)

És així, si us plau, LA NIT (1956)
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—La Mort.
La Mort ve descalça:
quan se'n va duu socs
que van fent
cloc... cloc... cloc... cloc...
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—Toc, toc.
—¿Qui és?
—¿Qui és?
...cloc... cloc... cloc... cloc...
Aquesta poesia es de Vicent Andrés i Estellés, esta obra dins la nit publucada a l'any 1956, va dedicada a la seva filla, encara que de petit havia tingut mes experiencies amb la mort ya que el seu avi va morir d'un tret.
En aquest text trobem diversos recursos literaris, per exemple la personificacion de la mort durant tot el text, tambe interrogació retorica en el veros 9, 11,13,15,17,18, a part d'això trobem antítesis en el versos 4 i5 ja que diu que ve i que s'en va, i descalsa amb duu socs. També trobem encavellament en el vers 5 i 6, paral·lisme en la mojoria del versos, pleonasme i anàfora

Canço de bressol

Cançó de bressol, LA NIT (1956)
Jo tinc una Mort petita,
meua i ben meua només.
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.
Jo tinc una Mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no necessite res.
Jo tinc una Mort petita,
i és, d'allò meu, el més meu.
Molt més meua que la vida,
amb mi va i amb mi se'n ve
.És la meua ama, i és l'ama
del corral i del carrer
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.
Vicent Andrés Estellés (1924-1993) va neixen a València. Aquesta poema pertany a La nit (1956), la va escriure per que la seva filla morir al poc d'haver nascut.
Es un romanç, de 7 sìl·labes amb rima assonant en -e.
En el primer vers el veu la parula mort, que simbolitza a la seva filla. Al segons vers hi ha una repetició de la paraula meua en el V10 i 13 també hi ha repetició de les paraules meu i ama respectivament.
El fer aquesta poesia ell intenot no oblidar a la seva filla, ya que la seva perdida el va afectar.

Vicent Andrés i Estellés

Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924, a Burjassot, a la comarca de l'Horta de València. Ell sovint introduia al seu pare i a la seva germana, Carme, als seus poemes. Quan ell tenia un any el seu avi va ser assesinat pel seu germanastre.
La vocació literària es va desvetllat molt aviat en Vicent, però no en la poesia sinò pel teatre. Quan tenia 12 anys va esclatar la guerra civil, i ja havia escrit algunes peces teatrals. La seva familia no es va exiliar, però va tenir que cremar alguns llibres. Un cop acabada la guerra va treballar de forner, mecanògraf i d'ordenança.
El 1942 va publicar el seu primer article. A madird va publicar poesies que eren la traducció castellana de poemes que havia escrit en català. A l'any 1945 es va fer soldat a Navarra i va escriure poesia en català .
Al'any 1948 va començar a treballar com a periodista a "Las Provincies"publicació de la qual va arribar a ser el redactor. Un cop instal·lat a València escriu poemes en català.
Al 1955 es va casar amb Isabel Llorente, deu mesos després va tenir una filla que va morir als cuatre mesos. La mort de la nena els va aclaparar i va dur al pueta a escriure la Nit (1956).

ELEMENTS CONFIGURADORS: POESIA SIMBOLISTA, LA MÚSICA I LES ARTS PLÀSTIQUES.

La visió integradora i totalitzadora de l'artista i de les diferents desciplines artístiques esdevé una sortida per al gènere de la novel·la. En aquell moment el discurs narratiu i le poètic s'havien desembolupat separadament.
Desapareixen les fronteres entre el llenguatge denotatiu i el connotatiu, el ritme poètic, les imatges i les metafòres s'instauren en la prosa.
La poesia busca noves formes rítmiques a través de la música, l'art per antonomàsia al qual han de tendir la resta de manifestacions artístiques.El concepta de poesia, es dissocia del de vers i dóna lloc a l'aparició de gèneres intermedis entre l prosa i le vers com la prosa rimada , el poema prosa.
Hi ha diferents arts que s'apliquen a la narrativa com les imatges visuals, auditives, tàctils.

Biografia de Victor Català

Victor Català era el pseudonim de Caterina Albert que va neixer a l'Escala en lany 1869 i va morir a 1966 va ser novel·lista i narradora. Era la filla gran de una familia normal tirant a rica, elseu pare era advocat. Caterina Lbert va tenir que fer clases particulars ya que no li agradaba l'escola. El fet que el seu pare fos republica va fer que es tingues que exiliar durant cert temps. Després d'això va escriure en 7 anys 7 obre entre les cuals es troba la més important de les seves obres la novel·la Solitus que va estar publicada en la revista Joventut, en fulletons de 8 pàgines setmanals, va començar a publicarse el 19 de març de 1904 finalitza el 20 d'Abril de 1905.

Solitud

Novel·la de Caterina Albert i Paradís, "Víctor Català". Publicada en fulletons de vuit pàgines setmanals a la revista Joventut des del 19 de març de 1904 fins al 20 d'abril de 1905, tot i que el capítol final està datat al febrer de 1905. Els fulletons, relligats i amb una coberta dissenyada per Josep Triadó, conformen la primera edició, posada a la venda a l'agost de 1905.L'obra se centra en el trasbals interior d'una dona, la Mila, provocat per la insatisfacció de la convivència amb el seu marit, un home gandul i abúlic a qui ha de seguir a contracor per tenir cura d'una ermita en una muntanya solitària i esquerpa. La insatisfacció la porta al desequilibri psíquic i emocional i a la recerca de possibles sortides, mitjançant l'amor, el sentiment maternal i l'emoció estètica que projecta en les relacions amb altres persones. Finalment la pròpia realització li suposa assumir la solitud.Inspirada en un paisatge real, la muntanya ultrapassa la funció de marc per assolir un sentit simbòlic que juntament amb el d'alguns personatges, sobretot el pastor i l'Ànima, és la base del simbolisme que teixeix l'obra. A aquest tret cal sumar-hi un estil ric en imatges i recursos, especialment comparacions i descripcions d'una gran plasticitat, i una llengua viva i expressiva. La llengua és particularitzada amb pluralitat de varietats i registres que diferencien la veu narrativa de la parla dels personatges. És destacable, en aquest sentit, el personatge de Gaietà a qui la parla singularitza com a pastor provinent de les contrades altes del Pirineu i que domina l'art de la paraula.Solitud, l'obra més universal de la narrativa modernista, admet més d'una lectura tal com demostren les interpretacions fetes des de la psicoanàlisi i de la crítica literària feminista. L'èxit d'aquesta novel·la, l'avalen, no solament la bona acceptació de la crítica des de la primera edició fins ara i el premi Fastenrath que obtingué l'any 1909, sinó també les nombroses edicions i les traduccions a set llengües.

Actes

• Acte 2

Ja an passat quinze meso des que va morir l'Andreu però la M Rosa encara segueix triste i no ho supera, però la Tomssa segueix pensant que es uan gandula i que només fa que donar problemes a la gent però d'altra banda el Quirze actua com a pare i la defensa i li diu que lo millor es es torni a caasar amb un altre home per altra part es celebra uan reunio per veure que fan ja que no cobren.

Un dia la M Rosa visita al metge i ell li diu que si es casa amb un altre milorara la seva salud.

Un dia ella te un somni en el que en Marçal ocupava en lloc de l'Andreu i a partir d'aquell dia se sent atret per ell pero ho amaga i decideix que lo millor es marxar lluny d'aqui.

Comença la reunió i decideixen fer uan carta explicant la seva inconformitat però l'única que sap escriure es la M Rosa, en Marçal li dictara la carte i es queda sol amb ella peró a mesura que la carta avança las paraules adopten un altre significat i es torna amb uan declaració, li diu que a sufrit molt i que s'ovlidi ya de l'Andreu ella pensa que en Marçal te gelos de l'Andreu i sen va.

En Marça les queda sol i reflexionant arriba a la conclusió de que la M ROsa està enamorada d'un altre homa i que el matarà sigui qui sigui

Ella li diu al seu germa en Quierze que s'en va a la vila per estar lluny d'aqui i cuan s'assabenta la Tomassa li dona unes pessetes que tenía estalviades, demostran que l'estima.

Però entra en Marçal i pregunta que passa? i eell Badori li diu que la M Rosa s'en marxa lluny d'aqui, en aquest momnet começa una picabaralla i ella intenta impedir-ho.

Per la nit ella pensa que si li pasa algua ncosa a en marál ella sería la culpable quan de sobte piquen a la parta , obra, i es en Marçal que diu que esta ferit i ella li diu que l'estima que voldria casar-se amb ell en Ma´çal começa a fer soroll per que tothom vingui i els vegi junts de tal manera que aixi es tincren que casar i entra en Quirze fet una fera i diu que matarà a la M Rosa pero entre tots el consegueixen parar

Actes

L'obra de Maria Rosa està divida en tres actes ya que cada acte pertany a un temps determinat ya que de cada acte a un altre pasa molt temps:

• Acte 1:
• Escena 1: Ens situem a la carretera quan arriva un noi anomenat Badori que ve en busca de treball. En Gepa en treballador li dona sopa ya que ell li recorda a un fill que va tenir pero que va morir.
• Escena 2 i 3: Arriven la Tomassa i en Quirze es començen a barallar i acaba revent en Badori per intentar-los separar.
• Escena 4: La Maria Rosa explica tothom que va pasar amb l'Andreu i la mort del capatás
• Escena 5: Tots menys la Maria Rosa s'han assabentat de que l'Andreu està malalt i que la ella no ho pot saber.
• Escena 6: La Maria Rosa li diu an Marçal que s'anira a Ceuta perque estima molt a l'Andreu i que vol veurel.
• Escena 7: Només esta en Marçal i fa un monoleg dient que ell va matar al capatás però que no ho dira fins que la Maria Rosa sigues per ell.
• Escena 8: En Caalau perla amb en Badori deque quan tingui diners es casarà.
• Escena 9: Li diuen a en Badori que al dia seguent començara a treballar.
• Escena 10: Maria Rosa explica a la gent com va coneixer a l'Andreu en dia de la verema.
• Ultima escenes: En Xic arriba amb noticies. Una carta pero ningú sap llegir i no saben per qui és avisen a la Maria Rosa per que la llegueixi però en la carta posa que l'Andreu ha mort despres d'això la Maria ROsa s'en va destroçada.

Personatges

Tots el personatges pertanyen a un grup social baix.

• Maria Rosa es el personatge principal ya que l'obra gira el seu entorn. És la germana den Quirze, pert tant la cuñada de Tomassa, es una dona jove que està casada amb l'Andreu, treballa rentant la robo de la gent de la carretera i al principi de l'obra la trobem molt enamorada del seu marit que el va coneixer mentre veremaven.
• Badori és un personatge que ve de un altre lloc i es posa a treballar en la acarretera graccies a en Gepa. Ell s'enamora de la Maria Rosa quan aquesta queda viuda. És un home valent perque s'enfrenta a en Marçal sense tenir por.
• Tomassa és la dona den Quierze per tant, la cuñada de la Maria Rosa, ella es molt treballadora, ella diu lo que pensa sense por a lo que pensin els altres, ya que ella vol tenir el mateix poder que els homes. Està desequilibrada ya que fa notar els seus sentiments. És un persontatge histrionic ya Que canvia molt de estat d'anim. Crititca a la Maria Rosa ya que no entén perque la Maria Rosa es compadeix tant.
• Quirze és el germa gran de la Maria Rosa i marit de la Tomassa, però quan parla de la MAria Rosa es sent com el seu pare ya que li porta uns 20 anys i la protegeix durant tota l'obra.
• Gepa és un simple treballador, però es veu bina persona ya wue ayuda a en Badori a integrarse i actua com un detectiu per descobrir qui va matar L'Andreu
• Marçal es un dels protagonistes pricipals de l'obra ya que es qui mata al capatàs i inculpa a l'Adreu, però tot aixo ho fa perquè estpa enamorat de la Maria Rosa
• Xic i Calau no hi ha molt que dir només que son dos treballadors comuns amic de tota la colla

Espais escenaris

• Primer acte: Una carretera i al costat una casa pobre (Matí).
• Segon acte: Interior de una casa molt pobre (Vespre).
• Tercer acte: També a l'interior d'una casa molt pobre (Vespre).

Estructura externa

Obra dividida en tres actes
Cada acte te diferents eescenes.

• El primer acte te catorze escenes.
• El segon acte te quinze escenes.
• El tercer acte te onze escenes.

Angel Guimerà

ÀNGEL GUIMERÀ

Àngel Pío Juan Rafael Guimerà Jorge va neixer a Santa Cruz de Tenerife (1845)va morir a Barcelona (1924).
La seva extensa obra, es notable per unir a una apariença Rómantica amb elements principals del Realisme, el va fer un dels màxims esponens de la Renaixença de les lletres catalanes a finals del segle XIX.

Va iniciar la seva carrera literaria en la poesia y va arribar a ser un del grans poetes catalans, va el seu talent com a dramaturg el que el va fer que guanyes fama i proyecció internaciona. Es va dedicar al teatre despres d'haber obtingut el títul de Mestre en Gai Saber i guanyer el seu tercers jocs florals.

Maria Rosa(1894) va ser una de les sebes obres més importants, darrera la cual le van succeir estrenes notables com La festa del blat(1896) i Terra baixa(1877) el cual va ser un gran exit en Catalunya , lo que va proporcionar la seva inmediata traduccio al espanyol.

En el 1904,la Academia Sueca va dir de concedirle el Premi Nobel de la Literatura , en le primer premi conjunt: amb el tambe galardonat poeta provencal Frederic Mistral..Es premiava de aquesta forma a dos autors paradigmàtics del renaixement literari casi similtani de dos llengues llatines amb una part d'historia comú: el Català i el Provenzal.Pero, pressions des del govern espanyol, que consideracven poc convenient premiar un autor català(que a més havia tingut un rellevant paper plític en Catalunya)van impedir que le projecte de la Academia es fes. En comptes de Guimerà, va ser proposat José de Echegaray que , a part de la seva propia obra, havía traduit al castella alguna de les obres de Guimerà. Así, el Premi Noble va se finalment per a Echegaray-Mistral

REALISME i ROMANTICISME

ROMANTICISME:
Moviment cultural que s'origina a Alemania i al Reine Unit en el segles XVII.
Creix com una reacció revolucionaria contra el racionalisme ,la il.lustració i el Classicisme.
Li donen més importancia als sentimets i a la llibertat .
Autors més importants son José de Espronceda i Mariano José de Larra.
REALISME:
Corrent literaria creada per Jules Champ(França) mitad del segle XIX.
Pretenia testimoniar documentalment la societat de l'época i el ambients més propers a l'escritor .
Les obres estaben ambientades en ambients exótics i personatges estranys .

Hola

Soc en Marc Tresens i estudio en el cole IES Les vinyes