6 de desembre de 1918.
Darrerament hem passat molts disgustos. I la vida se li escola pels ulls. Durant la vaga general se n’anà a l’aigua el negoci de la construcció; la gent ja no se’n fia, dels prestadors particulars. Tot s’ha de fer en companyies, en societats. Amb la guerra, ningú no li demanava crèdits i ell no dissimulava la seva antipatia per Anglaterra. El comerç amb els aliats, deia, no ens pot afavorir gens. A mi, tant me feia que guanyés Anglaterra, França, Alemanya o l’emperador de l’Argentina. Però vaig haver d’empenyorar les joies de casada i no les he vistes més. I em fan llàstima, els meus robins, vermells com la sang. (p. 154)4. Seguint el model de l’àvia, escriviu una pàgina de diari explicant un fet important de la vostra vida.
Un dia del 199...
El dia més important de la meva vida, creec que va ser dia en què vaig debutar en un equip de futbol, el Singuerlín. Era el migdia, devia tenir uns 6 anys o així, estava suant, no sé si per la calor o els nervis que tenia. Jo estava en la banqueta, i l'entrenador em va cridar per que comencés a escalfar. Uns minuts més tard vaig sortir al camp, i em vaig situar de mitga-punta. Però en una de les jugades, sense voler vaig marcar-me un gol en pròpia porta, recordo que estava casi plorant, ja que havia marcat un gol, encara que fos en pròpia...
Però al cap d'una estona, vaig demostrar que era bo jugant i vaig marcar dos gols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada