Ex 1 i 2

Ex 1 i 2
1. Amb quins adjectius qualifiquen els alumnes del Col·legi del Teatre de Barcelona l'obra de la poeta?


Dificl d'endre, amb molta passió, interesat,

2. De les declaracions dels testimonis que apareixen en aquest vídeo, quines en destacaries que ajudin a definir la personalitat humana i literària de la Maria-Mercè?

La delcaració que fa Blanca Serra ens dona a entrende de quin partit polític era.

Ex 5

5. Per la Maria-Mercè hi havia tres fronts principals de lluita. Esmenta'ls.

El feminisme, la lluita per l'alliberament nacional i la lluita pels drets de la clase treballadora.

6. Informa't sobre què és el feminisme com a moviment social i fes-ne un breu resum. (No facis un simple copiar-enganxar.)

El feminisme és un proccés mitjançant el cual les dones volen tenir els matiexos drets que els homes, i deixer de ser inferiors als homes.

7. En aquest vídeo apareix molt el verb "reivindicar". Per exemple, reivindicar el dret a estimar lliurement o a ser mare sense la presència de la figura masculina. Reivindicar la llibertat, en definitiva. La pregunta és: Què creus que la teva generació té avui necessitat de reivindicar?

La meva generació té que reivindicar moltes coses com:
-L'igualtat entre homes i dones
-Explotació infantil
-Maltractament (persones o animals)
-El cumpliment de protocols com el de Kyoto que estableixin un límit de co2.
etc...

8. Què vol dir que la Maria-Mercè, amb les seves utopies i somnis, anticipa o s'avança al futur i els seus valors?

Que, l'autora tenia un somni, viure en un mon d'gualtat, però s'avança al futur, per que per uno persona d'aquella època aquest somni estava molt lluny.

Exercici 3

3. Als anys 60 neix el moviment hippy. Explica què era. Pots consultar aquest vincle i posar fotos.

La subcultura Hippie va ser originalment un moviment juvenil que va néixer als Estats Units durant els primers anys de la dècada del 1960 i que posteriorment es va estendre per tot el món. La paraula hippie derivada de hipster, i s'utilitzava originàriament per descriure als Beatniks que s'havien traslladat al districte de Haight-Ashbury, a San Francisco. Van heretar els valors contraculturals de la generació beat i crearen les seves pròpies comunitats, escoltaren el seu rock psicodèlic, foren partidaris de la revolució sexual, i prenien drogues com el cànnabis i el LSD per explorar estats alternatius de la consciència.

A finals de la dècada dels anys 1960, els hippies a EUA van constituir un corrent juvenil massificat, però després va quedar antiquada, encara que les següents generacions anomenats neo-hippies mantindrien viu el moviment com una subcultura establerta de moltes formes i amb noves generacions fins a dia d'avui. Així doncs, han emergit fenòmens com el Rainbow Family, la escena psytrance i goa trance o els deadheads i phishheads. En petites comunitats continuen desenvolupat en part el seu estil de vida, encara que amb algunes modificacions, tant en la ciutat com en el camp.

La moda i els valors Hippies han tingut una efecte essencial en la cultura, influenciant a la música popular, televisió, cinema, literatura, i a les arts. Des de la dècada del 1960, molts trets de la cultura hippie van ser assimilats per la cultura comercial. La religió i la diversitat cultural que defensaven els hippies, va aconseguir una gran acceptació, i la filosofia Oriental i els conceptes espirituals han arribat a una gran audiència. El llegat hippie es pot observar en la cultura contemporània en una miríada de formes — des del menjar saludable, fins a festivals de música, passant per nous costums sexuals contemporànis, i fins i tot, em la revolució del ciberespai.

BubbleShare: Share photos - Play some Online Games.

Ex 4

. La música, especialment en el camp de rock, va ser en aquella època un fenomen indestriable de conceptes com revolució i canvi. En aquest sentit el festival de Woodstock va ser molt important: busca informació. Ho pots il·lustrar amb youtubes, imatges, arxius de so, lletres de cançons (alguna de Bob Dylan com "Blowin' in the wind", traduïda al català és "La resposta està en el vent"). Centra't sobretot en: The Doors (Jim Morrison), Jimi Hendrix, The Rolling Stones i, el més paradigmàtic, Bob Dylan.

El festival de música i art de Woodstock va ser un dels festivals de rock més famosos de la història. Va tindre lloc en una granja de Bethel, Nova York, els dies 15, 16 i 17 d'agost de 1969. El festival té el nom de Woodstock perquè inicialment estava programat que tinguera lloc en un lloc del poble de Woodstock, en Ulster County; l'oposició local quasi aconseguix que se suspenguera l'esdeveniment, però Sam Yasgur va convéncer son pare Max Yasgur per a acollir al concert en els terrenys de la família, localitzats en Sullivan County.
Woodstock ha sigut el major festival de música i art de la història. Va congregar a uns 500.000 espectadors, 250.000 més dels que esperava l'organització, i s'estima que 250.000 no van poder arriba.
Woodstock es va convertir en la icona d'una generació de nord-americans farta de les guerres i que pregonava la pau i l'amor com a forma de vida i mostraven el seu rebuig al sistema, és a dir, molta gent que va estar en el festival era hippie, tot i que realment ells no es designen així, ja que aquesta era una denominació despectiva de la gent.


LETRA DE LA CANCION BOB DYLAN - THUNDER ON THE MOUNTAIN (MODERN TIMES)

Thunder on the mountain, and there's fires on the moon
A ruckus in the alley and the sun will be here soon
Today's the day, gonna grab my trombone and blow
Well, there's hot stuff here and it's everywhere I go

I was thinkin' 'bout Alicia Keys, couldn't keep from crying
When she was born in Hell's Kitchen, I was living down the line
I'm wondering where in the world Alicia Keys could be
I been looking for her even clear through Tennessee

Feel like my soul is beginning to expand
Look into my heart and you will sort of understand
You brought me here, now you're trying to run me away
The writing on the wall, come read it, come see what it say

Thunder on the mountain, rollin' like a drum
Gonna sleep over there, that's where the music coming from
I don't need any guide, I already know the way
Remember this, I'm your servant both night and day

The pistols are poppin' and the power is down
I'd like to try somethin' but I'm so far from town
The sun keeps shinin' and the North Wind keeps picking up speed
Gonna forget about myself for a while, gonna go out and see what others need

I've been sittin' down studyin' the art of love
I think it will fit me like a glove
I want some real good woman to do just what I say
Everybody got to wonder what's the matter with this cruel world today

Thunder on the mountain rolling to the ground
Gonna get up in the morning walk the hard road down
Some sweet day I'll stand beside my king
I wouldn't betray your love or any other thing

Gonna raise me an army, some tough sons of bitches
I'll recruit my army from the orphanages
I been to St. Herman's church, said my religious vows
I've sucked the milk out of a thousand cows

I got the porkchops, she got the pie
She ain't no angel and neither am I
Shame on your greed, shame on your wicked schemes
I'll say this, I don't give a damn about your dreams

Thunder on the mountain heavy as can be
Mean old twister bearing down on me
All the ladies in Washington scrambling to get out of town
Looks like something bad gonna happen, better roll your airplane down

Everybody going and I want to go too
Don't wanna take a chance with somebody new
I did all I could, I did it right there and then
I've already confessed - no need to confess again

Gonna make a lot of money, gonna go up north
I'll plant and I'll harvest what the earth brings forth
The hammer's on the table, the pitchfork's on the shelf
For the love of God, you ought to take pity on yourself


Aquest és un link de una cançó de Bob Dylan que es titula Hurricane:

http://www.youtube.com/watch?v=jq4LRkD4178

Links de les pàgines d'internet

FONTS
http://www.escriptors.com/autors/marcalmm/pagina.php?id_sec=32

http://html.rincondelvago.com/bruixa-de-dol_maria-merce-marcal.html

http://www.slideboom.com/presentations/44180/antologia-catalana

http://www.pencatala.cat/ctdl/images/fotos/mariamerce_marcal.jpg

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQ4XbZ1kzlF6LOwrRo22vC7q15O6neJsrESuMDN89ciYYUqU4toQr9g0yQiP-PQiHBu59nlQKuD152mO2-I8seL-iYmnal0RsMSne6yGSohXB39DoRi0jkYCPNLVNQUbESmlubhDkZ1qdA/s400/portada+bruixa+de+dol.jpg

http://www.grup62infantiljuvenil.cat/docroot/grup62/includes/llibres/fitxers/7066/bruixadedol350.jpg

Ejercici 5

"L'espai d'una llengua abolida"

En aquest comentari l'autora es troba que el seu llibre "Bruixa de dol" l'hi dóna per ser rebindicativa, proclamar la identitat de que es una dona i te veu, fer que la dona s'escolti, escriure el que vulgui sense que el fet de que sigui dona s'ho impedeixi i poder traduïr, també, llibres d'altres dones de l'extrenger.

"Maria Merçè Marçal, la dona tranquil·la"

Podem trobar a Maria Merçè que en la seva temàtica dins de l'obra de "Bruixa de dol" que tindrà un triangle del que sempre farà menció, aquests elements són: el "Jo" poètic, la lluna i l'ombra. Amb aquests tres elements fara poemes en els quals podrem veure com relaciona aquests elements amb els que fara referència sobre la seva por, o la passió que sent per alguna cosa.

"Maria Merçè Marçal o els camins de la llibertat"

Maria Merçè Marçal a travès dels seus poemes serveix, per al lector, de mirall. Es a dir, que el lector pot quedar-se reflectit en aquell poema i llavors reindivicar o donar-se conte del que esta passant.

"Bruixa i Fada el 1980"

En aquest paragraf la seva resposta es clara, el seu nou llibre (Bruixa de dol) aporta un veu potent que parla sobre la seva vida. Les decisions que a pres, el que creu que s'ha de reindivicar, la seva solitud. I el que persegueix en aquest llibre es que la seva veu entronqui amb la tradició literaria.

"Maria Merçè Marçal, qui sóc i perquè escric"

En aquest comentari es compara amb la serp que tenia en casa i al costat una serp, la seva àvia deia que no s'enfilés pero ella no li feia cas. La serp podriem dir que es la temptació que te per l'escriptura i les ganas d'enfilar-se podria ser els nous horitzons que pot tenir.

Ejercici 6

Els poemes a comentar estan situats al llibre bruixa de dol de l’autora Maria Mercè Marçal.
Ella va néixer a Barcelona a l’anys 1952 i va morir al 1998. Tot i que va neixer a Barcelona la infantesa i al preadolesciencia les va viure a la Seu d’Urgell. A l’any 1977 escriu un llibre de poemes Cau de Llaunes. Maria Mercè Marçal, es va casar i va tenir una filla, encara que anys desprès es va divorciar. Era lesbiana i va lluitar els drets de les dones.


I
El tema principal d’aquesta poesia es el sentiment que té.

II

El tema d’aquesta poesia, es que l’autora es sent ella mateixa com la tristesa. Els núvols representen els homes i la lluna una dona, i en el ball que fa es amb la vida i ella va disfressada.
En questa poesia es diferencien dos estrofes d’art menor i predominen els versos de 7 síl•labes. I les figures retòriques hi ha en el vers 1, una invocació, vers2, personificacio, i una sèrie de encavallaments en els versos 3,4 y 5.

III

El tema d’aquesta poesia ens dóna a entendre que és mot trista la seva vida i que alguns dies son feliços però són molt curtes i li fa mal.
En aquesta poesia trobem dos estrofes, son d’art major algunes i la majoria son 0ctosíl•labs. Les figures retòriques son en els vers 1 hipèrbaton, en el vers 2i 3 exaltació del “jo poètic”. En el vers1 hi ha una comparació, i en el vers 3 personificació

IV

EL tema d’aquest poema pot tenir un doble senti, un pot ser el dolor personal que te dins seu ja sigui per un amor o un desamor, l’altre sentit, pot ser una manera d’obrir horitzons.
En quant a les figures literàries només hi ha una en el vers 2, un polisíndeton, són dos estrofes d’art menor.

V

El tema d’aquesta poesia ens fa donar a entendre que vol cuidar, nodrir , una relació especial que té amb una persona amb molta passió. Són 2 estrofes de 2 versos, es barregen versos de 7 i 8 síl•labes.
Les figures retòrica que hi ha es un encavallament en el vers 1 i 3.

Antologia de poesies de Bruixa de dol

Aclarim que entenem per tema, d'entre les diverses postures que poden trobar per definir aquest concepte, en aquest poema, com una representació d'una entitat abstracta i universal més que com un motiu o conjunt de motius que constitueixen els elements concrets sobre els quals es sustenta el significat global del poema.

Com a tema del poema podríem parlar d'una dialèctica entre l'amor i el desamor, en conflicte permanent per la progressiva afirmació de la reivindicació d'un espai propi i independent per a realitzar-se plenament com a dona i com ésser humà.

Des d'una altra perspectiva podríem parlar d'una temàtica universal de la crisi de la parella, de la fi de l'amor potser a causa de les seues reivindicacions com a dona, del seu canvi d'actitud en la parella, d'esdevenir una dona que es rebel·la al nucli de la parella i de la societat. Aquest canvi d'actitud desemboca en la crisi, potser en la fi de l'amor.


La primera part conté:

* Divissa,
* Foc de Pales en cinc composicions
* Tombant (12)
* Foguera Joana(9)
* Bruixa de Dol(13)

La major part d'aquests poemes contenen versos d'art menor i rima asonant, els de Bruixa de dol son sonets

SEGONA PART:

Consta d'un sonet i de vuit composicions

1. Avui les fades i les llunes s'estimen(1)
2. Els nuvols porten confetti sota les butxaques(8)
3. Sense llops ni destrals(6)
4. 8 de març(1)

FOTOS

Comentari de Text

Maria mercè Marçal va néixer a Barcelona a l’any 1952, va pasar a d’infància i la preadolescència a la seu d’Urgell, va estudiar Batxillerat a Lleida i desprès filologia clàssica a Barcelona.
Va casar-se cuan tenia 19 anys i el matrimoni va durar 4 anys. Va ser professora.
Va tenir una filla, Maria Mercè Marçal, va lluitar sempre per que i hagués igualtat entre homes i dones, era homosexual. Va morir al 1998.
Al 1977, va escriure Bruixa de dol, es un conjunt de poesies, és una obra amb una dinàmica progressiva que va des de un jo més íntim a un nosaltres col•lectiu, les dones (fades i bruixes ).

Aquest poema, és el poema numero VI, de l’aparta de Tombant.
El poema tracta de una noia que només néixer, li foraden les orelles, i li fiquen arracades, d’alguna manera crítica que pel fet de ser dona, no te per que posar-se arracades.
El poema està composat per 1 estrofa, que conte tres versos, aquests versos, son blancs i lliures, ja que no tenen ni rima ni segueixen cap tipus d’estructura.
En quan als recursos literaris, no ni ha cap

Característiques de l'obra: Bruixa de Dol

L'obra té bàsicament dues parts, la primera és més extensa que la segona, aquesta ultima, en canvi, és més reduïda, encara que les dues comparteixen el mateix esquema formal; La presència,en primer lloc, dels poemes amb les formes mètriques i estròfiques que podríem dir més fàcils, més populars i, després, el bloc dels sonets que són una fita assolida per Maria Mercè Marçal i que, com ella mateixa diu, ja no se'ls val poder treure de sobre.La primera part del llibre comença amb la Divisa i té Foc de Pales amb cinc posicions, Tombant amb dotze, Foguera joana amb nou i Bruixa de dol amb tretze. La major part dels poemes són amb versos d'art menor i rima assonant, alguns amb tornada i de ressonàncies populars, menys els tretze sonets de Bruixa de dol que són de construcció clàssica amb decasíl·labs.Els temes semblen seguir una cronologia que comença amb records d'infantesa i de la primera fase amorosa i que continua amb el període de la desfeta de la relació i aniria del solstici d'hivern, el vint-i-u de desembre, a l'estiu per Sant Joan.
En els poemes d'aquesta obra, predominen els temes: Amor, solitud, Reivindicació de la dona i maternitat.

Característiques de l'obra de Maria Mercè Marçal

Aquí podem veure les obres més destacades, així com les característiques d'aquestes obres i d'altres de Maria Mercè Marçal:
Ella el que intentava fer a la seva obra era trobar una veu pròpia, basada en la tradició literària catalana de les fades i les bruixes.
La feliçitat, fugaç instantanea efímera de la relació amorosa en el nostre context social.
L'antagonisme complex i amvibalent entre homes i dones.
Intenta expressar l'experiència quotidiana de les dones de manera individual i col.lectiva, posant èmfasi, donant importància a la seva sol·litud, també expressa solidaritat a les dones.

OBRES MÉS IMPORTANTS.
(1977): Cau de llunes. Barcelona, Proa.
(1979): Bruixa de dol. Barcelona, Llibres del Mall.
(1982): Sal oberta. Barcelona, Llibres del Mall.
(1982): Terra de mai. València, Edicions El Cingle.
(1985): La germana, l´estrangera. Barcelona, Llibres del Mall.
(1989): Llengua abolida (1973-1988). València, Tres i Quatre.
(1997): Desglaç. Barcelona, Edicions 62.
(2000): Raó del cos. Barcelona, Edicions 62 / Empúries.
(2001): Contraban de llum. Antologia poètica, selección y prólogo: Lluïsa Julià. Barcelona, Proa
(2001). Raó del cos. Al cuidado de Lluïsa Julià. Barcelona: Edicions 62 / Empúries.

Poesia Sol i de dol

J.V. FOIX (Sarrià, 28 de gener de 1893 - 29 de gener de 1987)

Sol i de dol: sonet I

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m'aturen astuts.

I dic: On só? Per quina terra vella,
--Per quin cel mort--, o pasturatges muts,
Deleges foll? ¿Vers quina meravella
D'astre ignorat m'adreç passos retuts?

Sol, sóc etern. M'és present el paisatge
De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany

O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure'm tot. O del diable engany.

Cançó infantil
Plou i fa sol
les bruixes es pentinen;
plou i fa sol;
les bruixes porten dol.

Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen;
plou i fa sol,
les bruixes fan un ou.

Maria Mercè Marçal

Presentació en Power Point de la Biografia de Maria Mercè Marçal.

Maria Mercè Marçal

View more presentations from daiiias.

Exercicis

3. Llegiu aquest fragment de Ramona, adéu i expliqueu de quina manera les conseqüències de la Primera Guerra Mundial afectaven el personatge de l’àvia:

6 de desembre de 1918.

Darrerament hem passat molts disgustos. I la vida se li escola pels ulls. Durant la vaga general se n’anà a l’aigua el negoci de la construcció; la gent ja no se’n fia, dels prestadors particulars. Tot s’ha de fer en companyies, en societats. Amb la guerra, ningú no li demanava crèdits i ell no dissimulava la seva antipatia per Anglaterra. El comerç amb els aliats, deia, no ens pot afavorir gens. A mi, tant me feia que guanyés Anglaterra, França, Alemanya o l’emperador de l’Argentina. Però vaig haver d’empenyorar les joies de casada i no les he vistes més. I em fan llàstima, els meus robins, vermells com la sang. (p. 154)


4. Seguint el model de l’àvia, escriviu una pàgina de diari explicant un fet important de la vostra vida.

Un dia del 199...

El dia més important de la meva vida, creec que va ser dia en què vaig debutar en un equip de futbol, el Singuerlín. Era el migdia, devia tenir uns 6 anys o així, estava suant, no sé si per la calor o els nervis que tenia. Jo estava en la banqueta, i l'entrenador em va cridar per que comencés a escalfar. Uns minuts més tard vaig sortir al camp, i em vaig situar de mitga-punta. Però en una de les jugades, sense voler vaig marcar-me un gol en pròpia porta, recordo que estava casi plorant, ja que havia marcat un gol, encara que fos en pròpia...
Però al cap d'una estona, vaig demostrar que era bo jugant i vaig marcar dos gols.

Exercicis

2. PARLEM DE REVOLTES


Un dels temes de Ramona, adéu és el de la revolta, entesa com la conseqüència d’un conflicte.

De conflictes n’hi ha hagut sempre, i de tota mena: generacionals, personals, socials, bèl·lics, etc. Montserrat Roig, a la novel·la que treballeu (i, en general, en tota la seva obra), explica conflictes, lluites, revoltes...Ramona, adéu gira a l’entorn de dos eixos fonamentals: el context històric del segle XX, marcat per grans canvis, i la lluita interior de les protagonistes per desenvolupar-se en aquest context.

L’aprofundiment del context històric el treballarem en l’apartat que anomenem revoltes externes i fa referència als fets històrics més importants d’aquest segle. La lluita interior de les protagonistes, i la seva evolució psicològica, les descobrirem a partir de les revoltes internes.



1. Entre tots ompliu aquest quadre amb els fets més importants que recordeu que han fet canviar la història del segle XX.
Clica per veure
l
l
l
V





2. Busqueu la definició dels mots següents i copieu-la:



· Revolta :·


Una revolta és un seguit d'accions contra el govern o les persones que manen en un lloc.

Revoltar:


Provocar una revolta. Uns militars poden revoltar la tropa i prendre el poder. Les colònies americanes es revoltaren contra la corona anglesa i aconseguiren la independència.

· Revolució:

Una revolució és un canvi polític, social, econòmic o científic molt important. El descobriment dels plàstics va ser una revolució tècnica.

· Guerra:

Una guerra és una lluita amb armes entre dos o més països. En una guerra mundial, hi ha diversos països implicats.

Montserrat Roig

1. PROPOSTA DE LECTURA

1. Ramona, adéu és una novel·la que presenta una complexitat estructural que pot dificultar la comprensió del text. Per aquest motiu us proposem unes activitats prèvies que us facilitaran les claus per a entendre millor aquest llibre. Abans de començar-lo a llegir, fullegeu-lo tot resolent les activitats següents:

a) Sobre l’estructura:
· De quantes pàgines consta aquesta novel·la?
211 pàgines.
· Si us és possible, compteu els capítols que té.
L'obra no te capìtols
· Localitzeu en quins casos s’utilitza la lletra cursiva al llarg del llibre.
Cuan parla la mare. Al principi i al final.
· Hi ha espais en blanc? Quina funció fan?
Si, cuan canvien de tema o de veus narratives o de dies. Diferenciar les veus narratives, per que s'intercalen, però tambè reflecteixen el diferent temps històric.
b) Sobre el títol:
· Fixeu-vos en el títol del llibre i digueu què us suggereix.
Que la protagonista, serà una dona
· Quina història penseu que s’hi explicarà?
La vida de tres dones.
c) Sobre l’argument:
· Amb l’ajut de la coberta posterior del llibre, expliqueu l’argument d’aquesta novel·la.
La vida de les tres dones, que es diuen Ramona
d) Sobre el temps:
· Quines pistes teniu per a saber en quin temps històric se situen els fets
d’aquesta narració?

Dons per que constanment parlen de la Guerra Civil, i el dieari de la Mundeta Jover i que perden les colonia de cuba i filipines.
e) Sobre l’argument:
· On us sembla que està situada la novel·la?

A Londres.

A Lleida.

A Barcelona.
f) Sobre els personatges:
· Escriviu el nom de tres personatges que apareixen en el llibre.

Patricia, Katy i Nito

Ramona, Ramona i Ramona
g) Sobre les veus narratives:
· Llegiu les pàgines 10, 36 i 93, i digueu si els fets ens són narrats, en tots
tres casos, en primera persona.
pag 10 : parla la Mundeta Ventura.

pag 36: parla la vida de l'avia

pag 93 : és un dialeg de la Katy y la Mundeta mare

2. Una de les claus per a entrar a la novel·la és descobrir com estan narrats els fets.
Feu les activitats següents, que us ajudaran a entendre millor Ramona, adéu des del principi:
a) Localitzeu aquest fragment a la pàgina 25: Estava cansada, les varius em
tibaven la pell de les cames, els peus em feien molt de mal per les durícies [...]
després, busqueu aquest altre de la pàgina 161: Les cames ja no em feien mal, com si les varius s’haguessin tornat rajolins de mel.

L'obra comença i acaba amb la mateixa escena
b) Hi ha alguna semblança entre aquests dos fragments? Quins canvis hi veieu?

Sí, ja que els dos estan narrats en primera persona.

c) En tots dos casos s’utilitza la primera persona?

si

d) Els fets narrats poden fer referència al mateix personatge?

Sí, es la mare la que parla en els dos casos.

3. Entre les pàgines 18 i 21 hi ha una data que us permetrà saber en quina època se
situen els fets. Localitzeu-la.

17-3 del 1938

4. A la pàgina 31 hi ha una altra data.
a) Quina?

6-12-1894
b) Es tracta de la mateixa època?

No, hi ha més de 40 anys de diferencia.
c) S’expliquen els mateixos fets?
no, no s'expliquen els mateixos fets.
5. Llegiu de la pàgina 31 a la 49.

a) Quines dates apareixen en el diari de l’àvia?

des del 1984 fins al 2 de gener del 1919

b) Entre el 7 de desembre de 1894 i el 10 de gener de 1898 hi ha espais en blanc
significatius. Què creieu que separen?

Diferents fets de la vida d’un mateix personatge.

Èpoques i personatges diferents.

Montserrat Riog

2.4. Llegiu les paraules següents de Roig i, després, responeu les qüestions plantejades:

Sobretot hi ha dos pols que han estat el centre de la meva atenció: l’un d’ells és Catalunya [...]; l’altre, l’alliberament de la dona. Pel que fa al tema de Catalunya, m’ha interessat lligar la qüestió nacional amb la qüestió social. [...] Durant força temps creia que escrivint, demostrant que podia fer la mateixa feina que un home, ja era feminista. Ara penso que no.

F. Castells, «Montserrat Roig, escriptora compromesa» (p. 25)

a) A què es refereix Roig quan parla de «l’alliberament de la dona»?

Es refereix a que cuan va acabar la dictatudra, les dones van adquirir una mica de poder en tots els àmbits i que tenien més llibertat ques anys enrere.

b) Creieu que té sentit actualment parlar d’aquest tema?

Si, ja que són temes que encara avui en dia estan presents en la societat actual, per que encara hi ha discriminació en respecte a la dona, ya que hi han uns treballs que fan els homes i les dones no, i viceversa.

c) Quins altres temes o aspectes socials del món actual us preocupen?

Dons hi ha molts temes que preocupen a la societat actual, un d'ells es la discriminació, les constans discuisions politiques, la pobresa d'alguns països, les guerres, però sembla que encara que s'intenten solucionar, avançen molt a poc a poc

Visita a la Universitat de Barcelona

El dia 17 de març, la nostra classe va fer un viatge a la Universitat de Filologia de Barcelona.

Vam entrar a una classe, suposadament era sobre Vicent Andrés Estelles, però l'explicació sobre aquest home va ser més que breu. El professor estava més centrat en ensenyar els seus coneixements que en fer una explicació coherent. A més estava impacient per fer acudits sense cap tipus de gràcia. Res més a comentar sobre la classe ja que no em vaig assabentar ni de la meitat de les poques coses que explicava, per culpa de dues simpàtiques professores que només sabien que fer-nos callar quan elles provocaven el doble de soroll que nosaltres.

Un altre aspecte que em va cridar l’atenció va ser la manera de vestir que tenia la gent que pertanyia a la Universitat, ja que portaven complements totalment innecessaris, com per exemple un home que portava un barret de l’oest, o uns nois que tenien com deu o onze forats a la cara i que desprenien un olor similar al d'una destil·leria, res més a comentar sobre la roba perquè al veure això s’hem van dilatar les pupil·les i no vaig poder veure res més.

Tot i això la visita em va semblar agradable ja que m’ho vaig passar molt be en companyia dels meus companys.

Montserrat Roig

2.3. Reescriviu el paràgraf següent substituint el barri que Montserrat Roig descriu pel barri o poble on viviu vosaltres, i expliqueu els records que us desvetlla. Canvieu tots els elements del text que us calgui per obtenir un escrit coherent.

Sóc de l'eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats defamílies amb quartus, tristes, com cal.


Sóc de Santa Coloma, la nostra estimada Ciutat. D'un barri de tercera categoria amb esglésies poc sol·licitades ultimament ja que només s'utilitzen per casaments, bautissos. Un barri en el que sempre passa alguna cosa. Vaig néixer en un hospital, el dia de la Independencia dels EEUU, 4 de Juliol. Vaig criarme en una casa amb vistes al meu barri i part de Barcelona. Un pati ple de plantes. Una casa comoda, encara que depres ens vam mudar de casa ja que s'ens va quedar petita.

Montserrat Roig

2.2. Llegiu el text que va escriure Montserrat Roig un any abans de publicar Ramona,Adéu i, després, feu l’exercici que us proposem:

CONFESSIÓ PSEUDO-VERÍDICA D’UNA APRENENT D’ESCRIPTORA (1971)

Tinc vint-i-quatre anys. Ara em fan la gara-gara, els uns, perquè acabo de guanyar un premi. Sic transit gloria mundi; encara no he publicat cap llibre.Sóc de l´eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or.Vaig néixer el dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb olor de sofregit, al celobert, i amb canonades de l’any de la picor, que s’esbotzen cada dos per tres.Vivíem voltats de famílies amb quartus, tristes, com cal. De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre. Només recordo les llarguíssimes aventures que vivia, inventades per mi, en què jo era l’heroïna.Barrejava indistintament els dos fronts: tots dos eren bons, tots dos eren dolents. No m’hi vaig morir ni una sola vegada.Vaig patir deu anys de monges, enmig de nenes boniques, fines, delicades, folch-i-torrianes, dolçament esporuguides del món, d’uniforme polidíssim i d’ànima sempre a punt per al martiri. Ovejitas del Señor. Futurs gallimarsots morals de la nostra enllaminadora classe mitjana. Perdoneu, l’educació mongenca em castrà el meu possible sentit de l’humor.De més petita que ara, me n’anava tot sovint a la plaça de Tetuan. Me n’hi anava xino-xano. Allí imaginava tots els racons del món, totes les persones del món, totes les belleses del món. Vaig ser feliç. I és que pensava que un dia me les camparia per sempre. Però ara, quan surto del niu, hi torno de pet. Torno al born, com diu la dita.Encara no fa massa temps, vaig anar a raure a aquella santa casa de marfantes que en diuen universitat. Entre crits i aldarulls político-metafísics, vaig saber que el món era un immens bordell i la universitat (beneïda innocència!) el seu melic. Incapaç com em veia de transformar el món —per possibles tares fisiològiques o de classe, segons com t’ho miris—, vaig decidir d’escriure’l. I és així com, de moment, em trobo amb la dèria d’escriure qüentus i altres coses per l’estil. No sé si escric per sobreviure o perquè tinc la maleïda mania de prendre’m el món més seriosament del que aquest es mereix.Veus assenyades del país parlen de mi com una promesa. Només els recomano calma i que em deixin fer. Escric en una llengua a mig néixer i visc entre el caos i la solitud. Però no paga la pena de clamar: d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades. Només puc dir que des del meu petit racó de món he vist que l’art és molt complex. Complex com l’home. I per explicar l’home ens cal vorejar els límits més arriscats de la imaginació. Crec, per tant, en la màgia, en el somni, en l’univers més obscur del nostre pensament. Però crec en totes aquestes coses perquè són necessàries a la raó. I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència.
M. Roig, pròleg a Molta roba i poc sabó (p. 5-7)

L’autora utilitza un llenguatge metafòric i poc explícit perquè la censura en els anys 70 encara actuava. Feu les activitats següents:
a) «De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre». A quina guerra es refereix?
Es refereix a la guerra civil espanyola.
b) «Entre crits i aldarulls político-metafísics».1 Expliqueu de quins crits està parlant Roig.
La Universitat.
c) Què vol dir «escric en una llengua a mig néixer»?
que escriu en catala una llengua que acababa d'iniciar la seva recuperacio.
d) Informeu-vos de què significa la frase «d’altres que tenen els meus anys moren en terres més esqueixades».
Es una frase referida a la guerra de vietnam, una guerra que va tenir una gran repercusió politica i mediatica en aquell moment, una guerra disputada per estats units i vietnam.
e) El text acaba dient: «I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència». Escriviu una frase semblant pel que fa al significat.
Crec, per tant, en la màgia, en el somni, en l’univers més obscur del nostre pensament. Però crec en totes aquestes coses perquè són necessàries a la raó. I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència.

Vocabulari

Fer la Gara-Gara: Fer la pilota.
Soc d'un barri de señores bones: Señores burgeses de la Barcelona de l'epoca franquista.

Canonades de l'any de la picor: Fa molt de temps.

Señors amb mes seny que or: Que no tenen diners pero son savis.ç

De la guerra no vaig tastar ni el pa negre: No va pasar gana perque el pa negre simbolitza les penuries i la gana que va pasar durant la guerra.

Ovejitas del senyor: Totes les nenes de una rigurositat moral catolica postolica i romana de l'epoca del franquisme que residien a les directrius dels capellans.

Futurs gallimarsots morals: un gallimarsot es una dona una mica masculina, que té la gestualitat i la manera de caminar una mica masculina.
xino-xano: poc a poc.
Camparse-les per sempre: Marxar i no tornar.
Sortir del niu: sortir de casa teva.
Torno de pet: tornar de seguida.
Volta al mon i torna al born: Anar-se'n pero tornar a casa.

Montserrat Roig

2.1. Llegiu aquestes opinions de Montserrat Roig aplegades per la premsa (diari Avui, 11 de novembre de 1991) amb motiu de la seva mort. Després, feu les activitats que proposem.

a) Feu grups de tres i decidiu quin d’aquests fragments us sembla més interessant. Heu d’argumentar la vostra opinió davant dels altres grups. Després del debat elaboreu unes conclusions per escrit

Text 3 Vaig començar a ser escriptora perquè necessitava narrar històries i perquè sempre m’ha agradat que la gent me n’expliqui.(Agost 1991)

Aquest fragment, ens explica d'alguna manera coses que ja suposavem, per que si Montsserrat Roig era periodista, l'hi tindria que agradar que li expliquesin histories, ja que el seu treball consisteix bàsicament en això.Ella es veu a si mateixa una persona a la que li agrada explicar històries, necesitava explicar-les i també li agradava que li expliquessin.


b)Imitant l’estil de Roig, escriviu un text breu per explicar com us veieu a vosaltres mateixos.

Imitant l'estil de Roig, he de dir que com ella, però en altre àmbit, jo vaig començar a estudiar per que sabia que en un futur seria beneficiós per a mi, també perquè m'agrada aprendre coses noves i superar-me dia a dia.

Entrevista

En aquest enllaç podreu trobar una cançó de Nach Scratch, potser una de les més conegudes.

Montserrat Roig

1.1. Busqueu les dades biogràfiques principals de Montserrat Roig. Podeu llegir les pàgines III a VI de la novel·la que llegireu, Ramona, adéu, o consultar la informació que trobareu a http://www.escriptors.com/autors/roigm/index.html. Després d’haver-vos documentat, marqueu l’afirmació correcta de cada grup de tres afirmacions


Montserrat Roig va néixer a Barcelona a meitat del segle XIX. Fals

Montserrat Roig va néixer a la comarca del Pallars Sobirà l’any 1950. Fals

Montserrat Roig va néixer a Barcelona l’any 1946. Cert
* *

Adrià Gual és el nom una escola d’art dramàtic a la qual va ingressar Montserrat Roig quan tenia 15 anys. Cert

Adrià Gual és el títol de la primera obra de teatre en la qual va intervenir Montserrat Roig. F

Adrià Gual és el nom del carrer on va néixer Montserrat Roig. Fals
* *

Montserrat Roig va ser la traductora de Salvador Espriu al castellà. Fals

Montserrat Roig va interpretar un dels personatges de Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu. Cert

Montserrat Roig era neboda de Salvador Espriu. Fals
* *

La teranyina és la primera novel·la que va escriure Montserrat Roig. Fals

Molta roba i poc sabó és el primer llibre publicat de Montserrat Roig. Cert

Montserrat Roig només va escriure novel·les. Fals
* *

Montserrat Roig va col·laborar en diversos àmbits dels mitjans de comunicació: diaris, revistes, TV, etc. Cert

Montserrat Roig només va col·laborar al diari Avui perquè era l’únic diari en català a la seva època. Fals

Montserrat Roig només va col·laborar a TV3, amb una sèrie d’entrevistes anomenades Personatges. Fals
* *

Els catalans als camps nazis és un recull de premsa elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis. Fals

Els catalans als camps nazis és el títol d’una pel·lícula d’Steven Spielberg. Fals

Els catalans als camps nazis és un treball d’investigació elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis. Cert

Entrevista

a) Nach Scratch

b) M'agradaria per que així podria saber mñes sobre ell i em resoldria alguns dubtes que tinc desde fa cert temps.

c) 1. Quan i a on vas començar a cantar?
2. T'agrada lo que fas? O només ho fas pels diners?
3. Totes les cançons són teves, o te les donen fetes i només les cantes?


d) Hi estic d'acord, ja que creec que el periodisme i concretament les entrevistes son igual de importants que els de més generes.

AUCA

Joan Oliver

Allò que tal vegada s'esdevingue

5 En acabar l'obra, Caïm es converteix en l'iniciador d'un món nou. Expliqueu els criteris i els elements en què es basarà aquest món que Caïm vol crear amb Nara.





6 Creieu que els personatges femenins responen a tòpics sexistes? Posa'n exemples.

Si, a que en tot el procés de l'obre els ùnics que fan coses importants són els homes, mentre que les dones tenen un paper secundari.

Prometeu

Prometeu era fill de Jápeto i la oceánide Àsia o de la també oceánide Clímene. Era germà de Atlas, Epimeteo i Menecio, als quals superava en astúcia i enganys. No tenia por algun als déus, i ridiculizó a Zeus i la seva poca perspicàcia. No obstant això, Èsquil afirmava en la seva Prometeu encadenat que era fill de Gea o Temis. Segons una versió minoritària, el gegant Eurimedonte va violar a Hera quan aquesta era una nena i va engendrar a Prometeu, el que va causar la fúria de Zeus. Prometeu va anar un gran benefactor de la humanitat. Urdió un primer engany contra Zeus al realitzar el sacrifici d'un gran bou que va dividir a continuació en dues parts: en una d'elles va posar la pell, la carn i les vísceres, que va ocultar en el ventre del bou i en l'altra va posar els ossos però els va cobrir d'apetitosa grassa. Va deixar llavors triar a Zeus la part que menjarien els déus. Zeus va triar la capa de greix i es va omplir de còlera quan va veure que en realitat havia escollit els ossos. Des de llavors els homes cremen en els sacrificis els ossos per a oferir-los als déus però la carn la hi mengen. Indignat per aquest engany, Zeus va privar als homes del foc. Prometeu va decidir robar-lo així que va grimpar la forest Olimp i ho va agafar del carro de Helios (en la mitologia posterior, Apol·lo) o de la forja de Hefesto i ho va aconseguir retornar als homes en la tija d'una cañaheja, que crema lentament i resulta molt apropiat per a aquesta fi. D'aquesta forma la humanitat va poder escalfar-se.
En altres versions (notablement, el Protágoras de Plató), Prometeu robava les arts de Hefesto i Atenea, duent-se també el foc perquè sense ell no servien per res, i proporcionant d'aquesta forma a l'home els mitjans amb els quals guanyar-se la vida. Per a venjar-se per aquesta segona ofensa, Zeus va ordenar a Hefesto que fes una dona d'argila cridada Pandora. Zeus li va infondre vida i la va enviar per mitjà d'Hermes a Epimeteo, el germà de Prometeu, al costat del gerro que contenia totes les desgràcies (plagues, dolor, pobresa, crim, etcètera) amb les quals Zeus volia castigar a la humanitat. Epimeteo es va casar amb ella a pesar dels advertiments del seu germà perquè no acceptés cap regal dels déus. Pandora acabaria obrint l'àmfora. Després de venjar-se així de la humanitat, Zeus es va venjar també de Prometeu i va fer que li duguessin al Caucas, on va ser encadenat per Hefesto amb l'ajuda de Bía i Cratos. Zeus va enviar un àguila (filla dels monstres Tifó i Equidna) perquè es mengés el fetge de Prometeu. Sent aquest immortal, el seu fetge tornava a créixer-li cada dia, i l'àguila tornava a menjar-se'l cada nit. Aquest càstig havia de durar per a sempre, però Hèracles va passar pel lloc de captivitat de Prometeu de camí al jardí de les Hespérides i li va alliberar disparant una fletxa a l'àguila. Aquesta vegada no li va importar a Zeus que Prometeu evités de nou el seu càstig, al proporcionar l'alliberament més glòria a Hèracles, que era fill de Zeus. Prometeu va anar així alliberat, encara que havia de dur amb ell un anell unit a un tros de la roca a la qual va ser encadenat.
Agraït, Prometeu va revelar a Hèracles la manera d'obtenir les pomes de les Hespérides. No obstant això, en altra versió Prometeu va ser alliberat per Hefesto després de revelar a Zeus la destinació que si tenia un fill amb la nereida Tetis, aquest fill arribaria a ser més poderós que ell. Per això Zeus va evitar tenir a Tetis menjo consorte.

En altres versions, Prometeu va anar el creador dels homes, modelant-los amb fang.


ES pot comparar Caim amb protomeu ja que els dos tenen una ideologia similar, en els dos casos els diferents personatges, repten d'alguna manera a èsser superior.

Joan Oliver

1.Allò que tal vegada s'esdevingué respon al gènere teatral de comèdia. Però, ¿què és una comèdia? Busca "comèdia" a es.wikipedia.org i resumeix-ne el contingut. ¿Trobes que podem aplicar la definició de comèdia a Allò que tal vegada s'esdevingué? Justifica la resposta.

La comèdia és un dels gèneres clàssics del teatre i d'allà s'ha estès a altres arts com el cinema. Es caracteritza per mantenir un to optimista, amb un final feliç i sovint per tenir elements d'humor o d'ironia. A vegades es construeix una comèdia com a paròdia d'una altra obra.

Sovint els personatges, de la comèdia es veuen enfrontats a les dificultats de la vida quotidiana, moguts pels seus propis defectes cap a desenllaços feliços on es fa escarni de la debilitat humana. La comèdia s'origina al món grec, però es va desenvolupant durant l'edat mitjana (molt poc) i sobretot durant l'Edat Moderna, fins a arribar als nostres dies. Com en altres gèneres dramàtics, a la comèdia l'acció dramàtica la determina el personatge protagonista; per aquest motiu no és estrany trobar personatges amb to tràgic en drames còmics, sempre que aquests siguin, per dir-ho d'alguna manera, personatges secundaris. Lope de Vega va ser l'escriptor espanyol més representatiu de la comèdia en el segle d'or La comèdia és, juntament amb la tragèdia, una de les formes clàssiques del drama grec, i un dels tres gèneres dramàtics cridats realistes. Crec que no es pot aplicar en aquesta obre ja que no te final feliç.


2.Descriu els trets físics i de caràcter dels personatges: Adam i Eva, Caïm i Abel, el Querub, Nara i Jahvè.

Adam: És molt gandùl i molt conformista. És jove i es veu vell

Eva: Conformista, encara que fa mes coses que en Adam

Abel: És bonic pero la vegada es molt feble, fa tot el que li manen.

Caïm: És el persontage més diferent de tota ja que es inconformista, fort, no respecta l'autoritat i lluita per aconseguir el que vol.

Querub: És un angel, que va tenir un passat fosc.

Nara: És la noia per la cual els homes es barallen .

Jahvè: És deu.


3Comenta, posant com sempre exemples, quines actituds davant la vida representen els personatges d'Adam, Caïm i Abel.

Adam: Va ser el primer humà creat per Deu, el que l'hi va posar el noms als animals.

Caïm: És despres d'Adam i Eva, l'unic supervivent, i juntament amb Nara tindran que formar un nou mon.

Abel: no representa res, ja que va morir avans de tenir descendecia.


4.Elaboreu un resum de l'obra tot dividint-la en tres parts: plantejament, nus i desenllaç.

EL plantegament de la obra és senzill ja que només ens explica com són els personatges i quines on les seves expiracions.
Durant el nus, és veu qui es el protagonnista principal, Caïm, i que es una persona que no es comforma amb res.
I en el deselllaç es veu com Caïm aconsegueix a Nara i mata al seu germa.



5.En acabar l'obra, Caïm es converteix en l'iniciador d'un món nou. Expliqueu els criteris i els elements en què es basarà aquest món que Caïm vol crear amb Nara.

-Que els homes tindran que guanyar el pa amb el suo de la seva front.
- Que les dones pariran amb dolor.

Joan Oliver

Francesc Trabal i Benessat
(Sabadell, 1898 – Santiago de Xile, 1957) va ser un novel·lista, contista i periodista català.
Des de molt jove va treballar per a diferents revistes i periòdics, sobretot per al Diari de Sabadell, del que n'esdevindria director i on signava Senyor Banyeta.

Va participar d’una manera molt activa en la vida cultural de la seva ciutat. Hi va fundar l'editorial La Mirada i junt amb Joan Oliver (Pere Quart) i Armand Obiols el Grup de Sabadell.

Durant la guerra civil esdevingué membre de l’Agrupació d’Escriptors Catalans i secretari de la Institució de les Lletres Catalanes.

A l'any 1939 hagué d'anar a l'exili a França, des de on es traslladà a Xile quan esclatà la Segona Guerra Mundial. Va morir a Santiago de Xile a l'any 1957.


Armand Obiols, pseudònim de Joan Prat i Esteve
Armand Obiols, pseudònim de Joan Prat i Esteve (Sabadell, 1904 - Viena, 1971) va ser un escriptor, periodista i crític literari català.

Autodidacta i d'obra escassa i poc coneguda, fou un dels principals integrants, conjuntament amb Joan Oliver (Pere Quart) i Francesc Trabal, de l'anomenat Grup de Sabadell, fundat l'any 1923. Col·laborà en el buc insígnia del grup, l'editorial La Mirada. Mostrà en tot moment un marcat rebuig per la burgesia de la seva ciutat. Fou durant el 1938 redactor en cap de la Revista de Catalunya.

El 1939, l'any que s'exilia a França un cop acabada la guerra civil espanyola, comença una intensa i complicada relació amb Mercè Rodoreda, que durarà fins a la mort d'Obiols. Els seus consells literaris i el seu profund coneixement de la literatura catalana seran enormement valuosos per la creació narrativa de Rodoreda.

El 1951 entra a treballar a la UNESCO, de traductor a Ginebra. Uns anys més tard s'instal·la a Viena on exerceix d’assessor cultural també per a la mateixa institució. Durant la darrera etapa de la seva vida, Obiols viu distanciat de Rodoreda, que reparteix el seu temps entre Ginebra, París i Barcelona. Malgrat la separació física, mantenen una intensa relació epistolar. El 1971, a Viena, mor sobtadament a l'Hospital de la Universitat. Pòstumament, el 1973, el seu amic Pere Quart aplega en Poemes la seva escassa producció poètica i escriu per a l'ocasió una notícia biogràfica d'Obiols.

JOAN OLIVER

1. Amb quin sobrenom es coneix Joan Oliver com a autor de poesia?

A part del seu nom real, també utilitzaba el pseudònim de Pere Quart
ya el seu segon nom era Pere y era el nùmeor 4 dels seus germans.

2. En quin any va néixer?

El 29 de novembre del 1899.

3. Joan Oliver provenia d'una família pobra o acomodada?

Els seus pares eren industrials del textil, llavors tenien bastants diners, fet que va fer que Joan Oliver pertanyes a una familia acomodada.


4. On va començar a publicar?

En un diari de Sabadell, juntament amb altres joves escriptors.

5. On va haver-se d'exiliar quan va acabar la guerra civil espanyola?
Primer s'en va anar a França, i després va marxar a Xile.

6. Com solen ser els personatges de les seves obres teatrals?

Els persontages de la seva obra son burgesos i expresen els problemes que tenen.

7. Oliver projecta la seva visió humorística i sarcàstica sobre...quina classe social?

Sobre la burgesia, encara que la seva familia pertanyes a aquesta clase ell, la criticaba.

8. Com es caracteritza el llenguatge literari de Joan Oliver?

Fa un llenguatge creat per que tothom ho pugui entendre, siguin de la clase que fossin. En les seves composicions utilitza els versos lliures, no rimen.